Carles Rodríguez Herencia

Consens i regeneració democràtica a Viladecavalls

2011-11-29T04:16:00.000-08:00

Aprofito una estoneta lliure entre reunió i reunió per escriure unes línies sobre el que penso de la situació política de Viladecavalls a dia d'avui.

Ara fa 6 mesos, el juny de 2011, es conformava un govern que obria una nova etapa a Viladecavalls. Un govern de consens format per 5 forces polítiques que aconseguien conformar una majoria i un equip de govern. Un equip de persones de procedència, edat, ideologia i trajectòries molt diverses.

7 persones, regidors i regidores electes, que vam fer una aposta valenta per tirar Viladecavalls endavant des de la bona fe, la vocació de servei públic i en una clara aposta per la regeneració democràtica i política de Viladecavalls.

Podem estar ben orgullosos d’haver aconseguit, tot i que per poc temps, la convergència de cinc formacions, cinc propostes entorn el repte de governar Viladecavalls. Repte que amb el dèficit que suposa la renúncia d'un dels components del pacte, el mantenim amb la convicció i l’empenta del primer dia.

És per això que al marge o paral•lelament a la voluntat dels partits en l'oposició de cohesionar-se i arribar a plantejar un tomb de truita, tenim la urgent necessitat de continuar amb la tasca de govern fins allà on la responsabilitat de cadascú ens deixi.

Hem bastit un equip de govern condicionat per la extrema debilitat econòmica de l'Ajuntament, amb la única dedicació exclusiva de l'Alcaldia. La resta de regidors amb responsabilitats de govern han de compaginar els seus deures municipals amb la seva dedicació professional, dedicació i reconeixement que cal fer extensiu a la resta de companys de consistori.

Els eixos de l'acció de govern són els mateixos que vam signar el 30 de juny (podeu veure el document de l'acord de govern aquí) i alguns d'ells ja s'han materialitzat:

1. Lluita contra la crisi: Sanejament progressiu de les finances municipals amb mesures que garanteixin l’equitat i alhora l’austeritat. Priorització de les inversions amb major rendibilitat social.

2. Noves formes de governar: Establir espais de governança i presa de decisions compartides amb els agents socials i economics del municipi mitjançant la participació ciutadana.

3. Dinamització econòmica: Plans d’actuació en matèria de polítiques d’ocupació i suport a l’emprenedoria.

4. Aposta pels serveis públics de qualitat amb un posicionament ferm i clar davant de qualsevol retallada dels serveis bàsics.

5. Garantir la cohesió social i territorial de tots els nuclis de població i refermar la identitat de poble.

6. Dinamització de la vida social i associativa del poble de forma transversal que fomenti el treball voluntari i el bon veïnatge.

7. Desenvolupament urbanístic sostenible i respectuós amb el medi ambient.

8. Interelació i cooperació constants amb els municipis veïns de la comarca i institucions supramunicipals per tal d’optimitzar recursos i sumar esforços per fer front als nous temps.

La confiança, la transparència, el respecte i la lleialtat entre els membres de l'equip de govern van ser els principis bàsics que vam acordar per formar coalició i governar conjuntament aquest Ajuntament, avantposant a qualsevol consideració ideològica i personal l’interès del poble. I afirmo amb rotunditat que durant aquests 6 mesos així ha estat, donat que la bona entesa i la cohesió entre els i les que formem l'equip de govern ha estat evident.

Aquests acords i el compromís per part d'aquest equip de govern de tirar-los endavant han estat i són, a dia d'avui, més vigents que mai.

Per compromís i coherència la meva defensa d'aquest govern ha estat i serà aferrissada, perquè m'ho crec i perquè hi ha bona voluntat i il·lusió.

Alguns ja ho dèiem, endreçar i remuntar Viladecavalls amb nous aires, i això és el que estem fent.

El meu patrimoni, deutes i sou

2011-07-26T04:15:00.000-07:00

Patrimoni/deutes a data d'avui:

1 Mazda 2 del que em queden per pagar 5.000 €
1 MacBook del que em queden per pagar 500€
1 Bicicleta

Compte corrent a UNNIM amb 1.000€
Tarjeta de crèdit amb límit de 3.000€

Sou d'alcalde aprobat el passat 7 de Juliol de 2011 per Ple: 41.536 € bruts/anuals

---------------------------------------------------------------------------------

Retribucions de la resta de regidors/es de l'Ajuntament:

Regidors/es de l'equip de govern: 1.000 € bruts/mensuals
Regidors/es de l'oposició: 350€ bruts/mensuals

Inauguració Circontrol: L'ecoinnovació com a oportunitat

2011-07-20T05:33:00.000-07:00

Can Mitjans (Viladecavalls), dilluns 18 de Juliol de 2011

En primer lloc volia donar-vos la benvinguda a Viladecavalls i agraïr a Circontrol i molt especialment al seu President i Fundador, el Sr Ramon Comelles el fet d’haver-nos convidat a aquest acte d’inauguració.

Des de l’Ajuntament de Viladecavalls volem fer constar l’orgull que suposa per a un municipi com el nostre el fet de que una empresa com Circontrol, del grup Circutor, faci una aposta de futur com aquesta tenint en compte el context econòmic en el que ens trobem, i que ho faci aquí a Viladecavalls amb l’obertura d’unes noves instal•lacions.

Viladecavalls i el Vallès és un territori amb una clara voluntat i vocació industrial que ve de lluny i que les trajectòries dels Sr Comellas i el Sr Pons exemplifiquen a la perfecció. L’altre dia el Ramon Comellas m’explicava quins van ser els seus inicis a un petit taller de Terrassa i actualment són una empresa pionera i de referència no només a la nostra comarca sinó arreu del territori.

És per això que volia posar de relleu la importància de l’economia sostenible com a motor de creixement econòmic i de creació d’ocupació. Les empreses del grup Circutor dediquen gran part dels seus recursos a I+D, al desenvolupament de la innovació i tecnologies per a la eficiència energètica, fabricant per exemple sistemes de càrrega de vehicles elèctrics com el que hem vist. Aquesta capacitat d’innovació per competir globalment i intervenir en nous sectors emergents és clau per a la nostra economia.

El vehicle elèctric és un bon exemple de la Ecoinnovació. De com la mobilitat pública i privada del futur serà elèctrica o no serà. Ecoinnovació entesa com un factor de canvi que ajudi a reduir l’ús dels recursos naturals i la degradació ambiental. Innovació tecnològica com la del grup Circutor que aplicada a l’eficiència energètica i les energies renovables ens ajuda a reduïr la intensitat energètica i dependència exterior dels nostres sistemes productius i econòmics i que ens permet obrir nous espais d’ocupació i negoci.

Per acabar, només em queda encoratjar-vos a seguir creixent, agraïr-vos que continueu apostant per Viladecavalls i desitjar-vos que mantingueu aquest esperit emprenedor intacte i la mateixa visió de present i de futur que són la clau de l’èxit. Gràcies.

Comunicat sobre la situació econòmica de Viladecavalls

2011-07-13T15:04:00.000-07:00

Els partits polítics que conformem l’actual govern a l’Ajuntament de Viladecavalls, una vegada informats de l’actual situació econòmic-financera del nostre Ajuntament, per part de la fins ara Alcaldessa Sra. Regina Parellada, del fins ara Regidor d’Hisenda Pública Sr. Antoni Raso i del Secretari-Interventor Sr. Manel Benito i Gironès, fem la següent declaració pública, adreçada especialment a tots els veïns i veïnes del poble i treballadors i treballadores municipals:

Que el saldo de tresoreria situat a les diferents comptes corrents que disposa el nostre Ajuntament, no arriba als 200.000 €, en data 10 de juny d’enguany.

Que el rati d’endeutament, una vegada considerats alguns deutes no reconeguts en l’actual pressupost, supera els límits que l’actual Llei d’Hisendes Locals, considera com a correctes.

Que l’Ajuntament té diferents judicis en curs, alguns ja amb sentencia definitiva contraria als interessos econòmics de l’Ajuntament, que pujarien al voltant dels 2,5 mill. d’euros, més possibles interessos i despeses. Alguns d’aquests litigis, és remunten a l’exercici 2.002.

Que l’Ajuntament, té un grup de factures no comptabilitzades i no pagades, corresponents a obres efectuades els anys 2007, 2008 i 2.009, i per les quals no hi havia partida als pressupostos municipals, per un import total de 1.287.000 euros. Aquestes factures varen ser objecte d’una auditoria tècnica que va determinar que el seu import hauria d’haver estat d’uns 897.000 euros. Donat que això afecta a diferents industrials, ha donat lloc a un important grup d’expedients, amb variacions posteriors, els quals es troben en fases diferents per a la seva resolució, amb la complexitat administrativa i dedicació que això comporta.

Que l’empresa Viladecavalls Multigestió, SLU , propietat 100% de l’Ajuntament, necessitaria 1.350.000 mill. d’euros aproximadament, per acabar la promoció de pisos del carrer de les orenetes. Cal afegir a aquest passiu, l’actual hipoteca que a 31/12/2010 pujava 8,8 mill. d’euros, de la que ja s’acabat el període de carència i per tant a partir d’ara començarem a retornar també el capital.

Que a 31/12/2010 , l’endeutament net del nostre Ajuntament, sense tenir en compte l’empresa Viladecavalls Multigestió, ascendia a 6.594.000 euros, segons consta al Ministeri d’Economia i Hisenda.

Que una vegada assumida la magnitud d’aquest endeutament, revisem dos informes econòmics, (auditories), redactats per la Diputació de Barcelona, referents als exercicis 2.007 , 2.008 i 2.009 , pel que sembla principal origen d’aquest desequilibri financer, en els quals ja hi constant recomanacions com la de dur a terme un pla de sanejament financer, (que no es va dur a terme), i en els que es posen de manifest:

“La manca de controls legals en alguns procediments administratius ...”

“Que les despeses corrents no disposen d’alguns controls legals significatius, no existint fiscalització ( es a dir control) prèvia de les esmentades despeses “

“Que per determinats processos inversors, no s’ha seguit la Llei de Contractes de l’Administració Pública, no havent-se formalitzat els expedients de contractació que estipula la llei” , etc ...

Que arribat a aquest punt, i a dia d’avui, ens veiem amb l’obligació d’informar a tots els veïns i veïnes de Viladecavalls així com als treballadors I treballadores municipals, de la difícil situació econòmica del nostre Ajuntament.

Per part de l’actual equip de govern d’aquest Ajuntament, i donant compliment a un dels nostres principals objectius que és la transparència en la gestió, donem per finalitzat aquest comunicat.

Creiem que ara es el moment en el que tothom ha de fer la seva reflexió ...

Viladecavalls, a 27 de juny del 2011

Pregó de Festa Major '11

2011-07-09T12:01:00.000-07:00

Bona nit a tots i totes,

Primerament donar l’enhorabona i felicitar a l’Escola Roc Blanc pel seu 25è aniversari. En 25 anys són molts els nens i nenes, alguns ja grans, que han passat per aquesta escola i que formen part de la seva història.

És un orgull per a mi donar el tret de sortida a la nostra Festa Major des d’aquest balcó com alcalde de Viladecavalls. Una festa major que aquest any compta amb més de 40 activitats per a totes les edats i on l’eix central torna a ser l’aposta pels creadors locals que exporten el nom de Viladecavalls més enllà del nostre terme municipal.

A ningú se li escapa el context de crisi al que ens trobem. Els temps difícils, però, se superen amb molta bona feina, i això és el que ens toca fer ara als representants públics dins i fora d’aquest edifici en el que ens trobem. I no és menys cert que els temps difícils també s’encaren millor amb un somriure, en bona companyia, gaudint de l’esport, el bon menjar i la bona música als carrers i places del nostre poble.

I precisament això és el que us convido a fer durant aquesta Festa Major, compartir bones estones amb els vostres amics, la familia i els vostres veïns… L’èxit d’aquesta Festa Major serà la quantitat de bons moments que cadascun de nosaltres (petits, joves i grans) ens portem cap a casa.

Jo em comprometo a compartir amb tots vosaltres el màxim de bons moments possibles i a que l’any vinent sobre aquestes mateixes dates en que ja comença a apretar la calor i tots comencem a necesitar unes vacances; ens tornem a retrobar per començar una nova festa amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió.

Molt bona Festa Major!

Gràcies

2011-06-13T03:29:00.000-07:00

Agafo aquest encàrrec amb l’orgull i la il·lusió de ser l’alcalde de tots i cadascun dels veïns i veïnes de Viladecavalls i de governar per tothom i contra ningú.

Vull deixar constància pública del meu compromís i ganes de treballar incansablement per defensar els interessos col·lectius de totes les persones que vivim a Viladecavalls. De tots i totes els que fem Viladecavalls dia a dia. A partir d’avui aquesta és la meva principal motivació.

Encetem avui una nova i difícil etapa que us proposo sigui de molta bona feina, il·lusió i ganes per part de tots i totes. L’única manera de fer front als temps difícils és amb el treball conjunt i al uníson de tots i totes nosaltres, des de l’humilitat i alhora la valentia de ser el que som, representants dels nostres convilatans.

I com tampoc són temps per als grans discursos acabo ja desitjant molta sort i molts encerts tant als meus companys de viatge com a la resta de regidors i regidores.

Endavant i fins aviat,

Carta Oberta

2011-06-08T05:14:00.000-07:00

Benvolguts, Benvolgudes,

Després que els resultats de les eleccions del 22M els veïns i veïnes ens situessin com a segona força més votada a Viladecavalls, des d'ICV-EUiA vam voler exercir aquesta responsabilitat mitjançant el lideratge d'un acord, un pacte amb UMdC, PSC, ERC i ARA que conformés una majoria diferent a CiU i PVA.

Els motius eren clars, tancar una etapa nefasta des del punt de vista econòmic i polític i encetar una de nova que generés il·lusió per tal d'endreçar i remuntar Viladecavalls des d'una visió àmplia, amb un govern que hauria de practicar la política amb majúscules i que fins i tot podia convertir Viladecavalls en un exemple del que milers de persones reclamen aquests dies al carrer, la democràcia de qualitat, la democràcia real.

Després de setmanes de converses, lamentablement, no ha estat possible conformar aquesta majoria de 7 regidors. Des d'ICV-EUiA hem estat clars abans i després del 22M, aquesta nova etapa, aquest nou govern havia de comportar necessàriament un nou alcalde i, en aquest cas, el lideratge l'havíem d'assumir nosaltres. Els regidors d'UMdC, en canvi, volien revalidar l'alcaldia de Regina Parellada amb aquest acord i nosaltres hem hagut de dir que no. No per coherència i lleialtat amb el que les 451 persones que van votar ICV-EUiA reclamaven: nous aires per a Viladecavalls. Uns nous aires que l'actual alcaldessa no representa.

Uns nous aires que, tot i mantenir els 2 regidors, han aconseguit una fita històrica a Viladecavalls . Ser la segona força política més votada i ser la força d'esquerres més votada amb diferència. Una força que farem valer, al govern o a l'oposició, per defensar els serveis públics, una sortida justa i sostenible de la crisi i un poble cohesionat territorial i socialment.

Amb aquest convenciment, el proper 11 de juny presentaré la meva candidatura a l'alcaldia de Viladecavalls durant el Ple de Constitució del nou Ajuntament. Els 13 regidors i regidores haurem de fer valer el nostre vot i decidir entre continuïtat o nous aires. Votar per la continuïtat i, per tant, la legitimació d'un govern de CiU+ socis o votar per una aposta valenta de present i futur.

Fins aviat,

Carles Rodríguez

Entrevista a Jovent

2011-05-20T06:15:00.000-07:00

Aquí us deixo el retall de l'entrevista que van fer-me per al núm 97 de la revista Jovent.

Podeu consultar la revista sencera aquí.

El 22M indigna't i VOTA!

Ningú pot retallar el nostre futur

2011-05-14T01:52:00.000-07:00

El 22M nous aires per a Viladecavalls

2011-05-11T06:34:00.000-07:00

L'Agenda dels nous aires per a Viladecavalls

2011-05-08T04:48:00.000-07:00

Dijous 12 de maig a les 17h: Mítin express al Centre (busca els nostres colors pel centre de la Vila, allà estarem!)

Divendres 13 de maig a les 22:30h: Copa a la fresca amb Carles Rodríguez al Bar la Vila: Vine i et convidem a un refresc o cervesa

Dissabte 14 de maig a les 14h: Dinar popular a la Zona esportiva La Planassa Pollastre a l'ast, amanida i patates fregides (ticket 1 €) Reserves al 647035825 o viladecavalls@iniciativa.cat

Dimecres 18 de maig a les 17h: Mítin express a Can Trias (busca els nostres colors pel centre de Can Trias, allà estarem!)

Dijous 19 de maig a les 22h Copa a la fresca amb Carles Rodríguez a Can Trias: Vine i et convidem a un refresc o cervesa

Divendres 20 de maig a les 17h ACTE FINAL DE CAMPANYA a la Plaça de la Masia de Can Turu: Berenar, música i mítin final de Carles Rodríguez

Ajudan's a bufar ben fort perquè els nous aires entrin amb força a l'Ajuntament el 22 de maig!

VOTA nous aires, VOTA ICV-EUiA

Una candidatura i un programa per portar nous aires al govern de Viladecavalls

2011-05-04T11:57:00.000-07:00

Estic molt content de poder demà presentar al gran equip de persones d'àmbits professionals molt diversos i de pràcticament la totalitat de barris de Viladecavalls que m'acompanyaran en aquest nou repte que és encapçalar la llista d'ICV-EUiA al nostre poble.

Si voleu conèixer a la Teresa, en Toni, la Montse, en Diego, la Eugènia, en Sergio, la Carmen, l'Alfonso, la Nayeli, la Paqui, l'Ana i en Joan personalment i les nostres propostes per a Viladecavalls no dubteu a acostar-vos demà a les 20h al Centre cívic Paco Cano.

Fins demà,

Los ajustes dolorosos

2011-04-09T04:43:00.000-07:00

"reduïr el dèficit", "ajustes dolorosos", "esfuerzo", "fer front al via crucis de les retallades amb esperança", són frases amb les que no deixen d'ametrallar-nos dia si dia també a través de tots els canals i mitjans de comunicació.

La llista de sacrificis és llarga des de fa bastants mesos i em deixo uns quants pel camí: reforma laboral per retallar drets als treballadors, reforma de les pensions per treballar més anys i cobrar menys als 67 ans i ara toca retallar els serveis públics tancant plantes d'hospitals i deixant de construïr escoles. Tot per retallar el dèficit.

El dèficit públic, aquesta gran paraula, i el dimoni en persona pel discurs liberal de la dreta; no és altra cosa que diners que les administracions gasten en fer infraestructures i oferir serveis públics que després utilitzem tots. És dolent el dèficit en hospitals, CAPs, Jutjats, escoles, instituts, llars bressol? és dolent pagar a metges, mestres, policies, jutges?

El que realment volen els impulsors de totes aquestes reformes és, d'una banda, utilitzar la crisi com a excusa per posar en pràctica el que sempre han volgut fer: mercantilitzar els serveis bàsics, donar l'Estat del benestar també als mercats. De manera que l'accés a l'educació i la salut passin de ser drets universals a drets privats per a qui se'ls pugui pagar.

I el més greu de tot plegat no és això, sinó que aquestes mesures es presentin com les úniques possibles i que ens demanin que ens resignem, perquè ha de ser així per força. El pensament únic plana sobre els nostres caps i això és molt perillós.

Des de la meva aportació a la política no només m'indigno, sino que em revelo i actuaré des de la meva responsabilitat com a càrrec públic plantant cara a la dreta que vol convertir l'Estat del Benestar en l'Estat dels benestants i éssent beligerant amb qualsevol retallada de serveis intocables com la salut i l'educació.

Tal com diu Hessel ara ens toca a nosaltres, a les generacions més joves, lluitar perquè tot allò que els nostres avis van aconseguir no ens ho prenguin en menys de 100 dies. Aquest és i serà el nostre veritable via crucis.

Indigneu-vos!

Nous aires per a Viladecavalls

2011-03-03T08:04:00.000-08:00

No cal dir que serà un plaer comptar amb la vostra companyia en aquest dia tant important.

Esteu convidats i convidades a un aperitiu i un petit refrigeri a l'acabar l'acte.

Carles

L'horitzó del 22M: fer balanç, endreçar i remuntar Viladecavalls

2011-03-01T11:19:00.000-08:00

Des d’ICV consideràvem imprescindible fer públiques tant les xifres i dades resultants de la gestió de l’equip de govern com fer balanç de la feina del nostre grup municipal a l’Ajuntament durant aquesta legislatura.

Com a representants públics i càrrecs electes que som hem de retre comptes de la nostra feina i cal que els veïns i veïnes coneguin què ha succeït aquests anys a Viladecavalls. Ara que ja tenim a les nostres mans el resultat de les auditories podem parlar encara més clar: l’eufòria del totxo i el malbaratament de diners públics de CiU-PVA i no adscrits ha resultat en un impacte econòmic negatiu per Viladecavalls valorat en més de 13 milions d’euros que es distribueixen de de la següent manera:

Les xifres de l’Ajuntament el 2010

AJUNTAMENT:

•Romanent de Tresoreria= -1.928.277 €

•Estalvi net= -270.027 €

•Deute viu (prèstecs)= 7.387.273 € (1.011 € per habitant)

•Ràtio d’endeutament: 97%.

97 de cada 100 € que gasta l’Ajuntament són prestats.

•103 Factures irregulars per import total de 1.287.752,94 €

•7 litigis en curs que poden arribar a costar-nos 2.172.468 € + costos

VILADECAVALLS MULTIGESTIÓ PÚBLICA S.L.:

Deute (si es venen tots els pisos)= 1.972.672,83 €

Pèrdua de patrimoni municipal (terrenys)= 3.750.014 €

La situació pràcticament és de fallida.

L’Ajuntament de Viladecavalls pateix, doncs, una doble crisi: la crisi econòmica global, més la crisi derivada de la gestió negligent i el malbaratament econòmic dels 3 equips de govern d’aquesta legislatura.

Els Recursos públics, els diners de tots nosaltres, s'han malbaratat de forma miserable durant 4 anys sense que ningú asumeixi encara cap responsabilitat. Els responsables tenen noms i cognoms i encara a dia d’avui molts d’ells segueixen governant el municipi.

La present legislatura hem assistit a la representació del pitjor de la política. Ha estat una legislatura marcada per les tensions, els interessos personals, la cobdícia desmesurada i una desgràcia personal.

L’endemà del 22 de maig caldrà tancar la paradeta i fer una anàlisi profunda de l’estat real dels comptes municipals. I posteriorment fer públics els resultats. Això i exigir les responsabilitats polítiques que es deriven. Des d’ICV condicionarem la nostra presència al govern a aquestes dues qüestions. Per higiene democràtica. A partir d'aquí podrem començar a endreçar i remuntar Viladecavalls.

Un altre repte importantíssim: sentar les bases per a la regeneració democràtica d’aquest municipi. Les relacions polítiques existents estan cremadíssimes i molt viciades. Cal que el futur consistori estigui format per regidors i regidores que, independentment del color polític, siguin aliens a la grisor dels darrers 4 anys, amb criteri i amb vocació de servei públic.

Ara, però, us correspon a vosaltres, als veïns i veïnes, jutjar i decidir el futur de Viladecavalls a partir del proper 22 de maig. A ICV comptem amb l’experiència suficient i la il·lusió necessària per portar nous aires a l’Ajuntament que ajudin a endreçar i remuntar Viladecavalls.

Què ha passat a Viladecavalls?

2011-02-11T05:00:00.001-08:00

Dilluns 14 de febrer a les 19h a la Polivalent de la Biblioteca Pere Calders

Divendres 18 de febrer a les 19h a la Sala d'Actes del Centre Cívic Paco Cano

No hi falteu!

Pressupost municipal 2011: La darrera i última? presa de pèl de CiU a Viladecavalls

2011-01-29T04:49:00.000-08:00

Us penjo a continuació la meva intervenció al Ple de Pressupostos de dijous passat:

"El primer que ens preguntem és que, ja que tenim un govern municipal de CiU a Viladecavalls, si també seríem l’Ajuntament dels millors? Debem ser dels únics Ajuntaments del país que a inicis del 2011 encara funcionem amb pressupostos prorogats de 2009.

Vam registrar una bateria de preguntes el 21 de desembre i vam rebre la resposta ahir. Moltes d’elles les ha respost el secretari i manca resposta política per la vostra part. Entenem que si no ens l’han donat és que, probablement, no tenen resposta.

Des d'ICV vam plantejar la necessitat d’incloure una partida d'aproximadament 4.000 euros per tal de garantir que tots els alumnes de batxillerat de l’IES Viladecavalls puguin desplaçar-se al seu centre i la resposta va ser que aquests nens i aquests pares haurien d’espavilar-se.

A partir d’aquí alguns comentaris a coses concretes del Pressupost:

Contemplen una partida de 100.000 € per pagar factures no contractades. No podem estar d’acord des del moment en que això prové d’irregularitats portades a terme pel seu propi equip de govern, que ara hauran d’assumir tots els veïns i veïnes i, a més, es tornen a passar un acord de Ple pel“forro”. I és que en aquest Ple vam acordar que aquestes factures no contractades i, en alguns casos, amb preus contradictoris havien d’enviar-se a comissió jurídica assesora.

Provisionen aquests 100.000€ per atendre a factures irregulars i, en canvi, no preveuen una partida per fer front a la possible pèrdua d’un o més dels 7 litigis pendents que té en aquests moments l’Ajuntament. A partir d’aqui comencem a parlar més que d’un pressupost, es tracta d’una carta als reis en la que reflexen el que a vostès els interessa, per tant, per nosaltres, no són creïbles ni reflexen la realitat.

I posarem alguns exemples. El primer serveix d’antecedent: En base al resultat de l’auditoria als comptes de l’Ajuntament i a una pregunta que vam formular a alcaldia hem esbrinat que en el seu dia el seu equip de govern va pressupostar 830 mil euros per al consultori sanitari d’aqui al centre en base a “acords verbals” amb el departament de Salut. Tornem a preguntar-nos si és que durant aquesta legislatura hi ha hagut contenció de la despesa en paper i boli a aquest Ajuntament.Si arriben a acords verbals amb tercers i en base a això van muntar partides pressupostàries, quina credibilitat poden tenir vostès i aquest pressupost?

I ja per acabar, un exemple del pressupost d’aquest any. Mirem-nos el pressupost consolidat de l’Ajuntament i Viladecavalls Multigestió:

Al mirar-ho, sorpresa! Aquest Ajuntament, segons CiU, PVA i regidors no adscrits comptarà aquest 2011 amb un superàvit de 363mil €.

D’entrada, ens demanen que aprobem un pressupost desquadrat i a continuació directament ens volen prendre el pèl!

Resulta que aquest equip de govern preveu vendre tots els pisos de Viladecavalls Multigestió aquest 2011. Això contrasta amb la recomanació dels auditors de provisionar l’empresa municipal amb 2 milions d’euros per fer front a la davaluació d'actius.

O el dia que van redactar aquest pressupost van prendre’s alguna cosa que ens podrien recomanar per tal d’afrontar la crisi amb més optimisme o, com he dit abans, ens volen prendre el pèl.

A què destinaran aquest superhàbit del que parlen? I d’on pensen treure els dos milions que necessiten perquè l’empresa municipal no faci fallida?

Emplacem als partits que heu donat suport a aquest pressupost a què ens responeu si us plau a aquestes preguntes.

No només votarem en contra d’aquest pressupost sino que una vegada més pensem que és urgent fer net en quant a números i en quant a resposabilitats polítiques en aquest Ajuntament. Que el partit de l’equip de govern ara per ara estigui més preocupat per decidir qui serà la seva cap de llista que per atendre els greus problemes als que s’enfronta Viladecavalls és vergonyós. I aquest pressupost és indignant i una presa de pèl ja no només pels que estem en aquesta sala, sinó per tots els veïns i veïnes que haurem de pagar durant anys les vostres hipoteques."

Les perles del "govern dels millors"

2011-01-12T15:19:00.000-08:00

Sincerament, no sé d'on ve aquesta cosa dels "100 dies de gràcia" que s'han de concedir a tot govern o institució renovada, em sona a quelcom bíblic, en tot cas us deixo les primeres perles provinents del govern de CiU (el govern dels millors!) que de gràcia em fan ben poca.

Per qui no tingui clar que significa això de "govern dels millors", és aquell govern que traspassa literalment les fronteres dels partits polítics, perquè es forma amb trànsfugues traspassats d'un partit a un altre, exconsellers pujolistes renascuts i gent provinent de l'empresa privada que si alguna cosa tenen clara és que això dels ideals, la política, vetllar pels serveis públics i el benestar col·lectiu, bah, ja no es porta. Cal restaurar l'època dels tecnòcrates, del peix al cove i del conflicte d'interessos: a la meva empresa o patronal miro per la meva butxaca i la dels meus associats, i al govern de la nació, doncs també, que per això m'han fitxat en exclusiva per 4 anys. I això com es fa?

1- Retallant de l'escola pública per ajudar a la privada que adoctrina i separa per sexe.

2- Retallant de la sanitat pública per fer de corredor d'assegurances de mutualitats privades.

3- Carregan-te la Conselleria de Medi Ambient.

4- Carregan-te el programa d'Interior contra la violència masclista.

Subhastem l'Estat del Benestar i supeditem-ho tot, tot, als interessos econòmics d'uns pocs.

Visca el canvi!

Bones Festes i Millor 2011

2010-12-24T06:47:00.001-08:00

Al fons a mà esquerra

2010-11-23T15:47:00.000-08:00

Fa unes setmanes, un dels meus millors amics i veí de tota la vida, el Toni, va marxar indefinidament a viure a Londres, a probar sort després de portar més d'un any fent feines temporals de cambrer, monitor i d'altres que poc tenen a veure amb el títol d'enginyer mecànic que guarda a casa. Dies abans, parlant amb el Sergio, un altre veí, pare de dos fills i tècnic de laboratori, va explicar-me, resignat i amb el cap baix, que marxava a Munich a fer algunes entrevistes de feina i que si tenia sort volia emportar-se a la seva familia amb ell.

Són només un parell d'exemples, un parell d'històries reals que tots i totes coneixem o patim de més o menys a prop i que són una mostra de la greu situació en que ens trobem. Una crisi de cavall, sens dubte la més greu que la gent de la meva generació mai ha viscut, que està trastocant les trajectòries personals i les vides de molts treballadors i treballadores (joves o grans) i petits i mitjans empresaris, tots ells gent propera: familiars, amics, coneguts, companys... Treballadors que per causa o excusa de la crisi els fan fora o petits i mitjans empresaris que han de tancar el seu negoci per la manca de clientela o finançament.

Paral·lelament a això, en una òrbita diferent i llunyana, sovint no identificable, els poderosos (els grans bancs, les grans multinacionals, els lobbys) aconsegueixen beneficis històrics en plena crisi, i els partits que vetllen pels seus interessos, els de dretes, s'afanyen a rescatar les empreses que tenen pèrdues, igual que van fer amb els bancs: amb els diners de tots i sense demanar res a canvi. D'això se'n diu privatitzar els guanys (quan tot va bé els diners m'els ambutxaco jo) i socialitzar les pèrdues (quan tinc problemes "esto lo arreglamos entre todos").

I les sol·lucions que ens volen vendre i s'acaben imposant venen igualment d'al fons a mà dreta. Les dicten els mateixos que donaven diners a dojo sense mirar la nòmina ni la cara de qui els demanava, els mateixos que es venien la fàbrica a una constructora perquè fes pisos a sobre, els mateixos que venien productes financers sense més valor afegit que el pur paper de colors amb números a sobre en forma de fum, els mateixos que comprant i venent pisos van aconseguir invertir en borsa tributant al 18%. I què demanen? la congelació de les pensions, l'augment de l'edat de jubilació, treballar més i cobrar menys, incentivar la sanitat i l'educació privades, l'abaratiment de l'acomiadament, el deteriorament de la negociació col·lectiva, la retallada dels serveis i el personal públics i podria seguir i seguir.

Per sortir de la crisi calen esforços, ho ha dit molts cops el president Rodríguez Zapatero. El que no diu tant sovint és a qui els demanen. La resposta no cal que us la digui, és el començament del meu relat: joves, treballadors i treballadores, pensionistes amb trajectòries professionals i personals truncades per una crisi aliena, que els va venir d'una altra òrbita i que al final han acabat fent seva i pagant les conseqüències a la força.

No recordo en quin moment el pop Paul va predir que el proper president de la Generalitat seria Artur Mas, però si que penso que potser va menystenir el poder que la democràcia atorga a tots els ciutadans i ciutadanes cada quatre anys per decidir el seu futur. El 28 de novembre no només decidirem el futur de les properes generacions, sino que, per primer cop, persones com el Toni, el Sergi, i molts, moltíssims d'altres que estan en la mateixa situació i no tenen el valor, les possibilitats o l'oportunitat de marxar del país, podran decidir si continuar acceptant resignats les receptes anticrisi via retallada de drets i serveis de la dreta i els poderosos o escriure el futur nedant contracorrent i fent baixar a aquells d'allà a dalt per dirls-hi: això no és just, el món real és al fons a mà esquerra i vosaltres també cal que us esforceu.

Jo no t'espero!

2010-11-07T06:07:00.000-08:00

El dia en què coincideixen el meu aniversari i la visita del Papa a Barcelona és l'excusa perfecta per a reprendre això de compartir coses a través del bloc.

I és que no em puc estar de criticar i fins i tot abominar que de la visita del representant de l'església catòlica es faci un espectacle mediàtic pagat amb els diners de tots i totes nosaltres. Això, amb les dades d'atur a la mà i tenint en compte que hi ha molta gent que ho està passant malament encara és més aberrant. No és justificable de cap de les maneres. Com tampoc ho és el silenci de tots els partits polítics catalans tret d'ICV que hem criticat obertament el tracte preferent que des de les institucions públiques se li està donant al bisbe de Roma.

Cada cop tinc més la sensació de que vivim en un país de pandereta on l'espectacle, el morbo i pixar fora de test i d'època importen més que el sentit comú. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

En ple segle 21 és lamentable que un home vestit de blanc es passegi pels carrers de la capital catalana llençant missatges en contra de l'abortament, en contra de les unions entre parelles del mateix sexe, en contra del laïcisme i amb la intenció de "reevangelitzar-nos".

Jo no només no t'espero, sinó que sento vergonya d'altri del que en aquests moments representes i tramitaré en breu la meva apostasia.

Per dignitat, per justícia, el 29 de setembre: Vaga General

2010-09-21T11:12:00.000-07:00

Ara és hora treballadors i treballadores. 29-S Vaga General

2010-09-15T10:41:00.000-07:00

http://vagageneral.ccoo.cat/vagageneral/index.aspx

http://www.ccoo.es/huelga29s/

Viladecavalls des de dins: radiografia subjectiva d'una vila

2010-07-07T15:44:00.000-07:00

Ara que fa casi 26 anys que visc(a) Viladecavalls i més de tres anys que sóc representant d'una part dels veïns i veïnes de la vila, em permetré la llicència d'escriure unes línies d'allò bo i dolent que he anat recopilant durant l'experiència.

El millor de viure a un poble és que pots gaudir de compartir l'espai públic amb poca gent. No hi ha presses, l'ambient està menys carregat i tens el bosc i la natura a prop. Val, sí, pels joves és una mica rollo perquè: què fas els caps de setmana? Fàcil: La civilització queda a prop, i les grans ciutats també. Sinó, sempre hi han bons amics i veïns amb qui passar l'estona.

Pel que fa a la vida dins la casa de la Vila, l'Ajuntament, i tot el que gira al seu voltant, el panorama pinta menys idíl·lic.
Jo pensava que això del caciquisme era una cosa que només passava a la Galícia de Fraga. Però no. A Viladecavalls, no se perquè, es practica i es veu que funciona des de fa temps. I la prova és que fa molts anys que manen els mateixos, l'oligarquía de CiU i els amics, parents o socis de. La seva expressió menys assenyada (de seny català, és clar) i barroera ha sigut la d'aquesta darrera legislatura. Tres equips de govern diferents (amb algunes persones diferents) però amb denominació d'orígen: l'interès personal i el clientelisme com a criteri bàsic i valor suprem en la manera de fer política.

No s'explica d'una altra manera que Viladecavalls hagi rivalitzat amb, ni menys ni menys que Sabadell! en quant a notícies morboses i escabroses aquesta legislatura. Fiscalíes, judicis, negociacions "a lo cutre" amb Ministeris, auditories, canvis de govern, factures i obres irregulars han estat, i encara ho són, habituals.

Un altra cosa que em sobta és com la coneixença; allò de que "a un poble tothom es coneix", sovint porta a l'hipocresia més absoluta. I m'explico: Cal que un veí o veïna vingui a felicitar-me o a dir-me, "jo us voto" en plan clandestí i amb veu baixa? La democràcia ja és això: diferents opcions i tries la que més t'agrada lliurement. És clar que aquesta concepció de la política difereix del "o estàs amb mi o estàs contra mi" que practica CiU a Viladecavalls.

La part anecdòtica d'aquesta coneixença vilatana són el boca-orella i els rumors, que a Viladecavalls funcionen a la perfecció. Encara que, sovint, si ja han passat per molta gent poden convertir-se en una espècie de joc del telèfon i arribar del tot distorsionats. En qualsevol cas la diversió està assegurada.

Per últim, a Viladecavalls existeix des de fa anys un prejudici realment absurd: la rivalitat Can Trias-Casc Antic. Són els dos grans nuclis de població del municipi que estan separats per 4 kilòmetres de distància,una carretera, dues autopistes i un parell de polígons industrials. Els de Can Trias som garrulos, castellanoparlants i econòmicament menys pudents. I els de "Vila" o Casc Antic són pijos, catalanoparlants i rics. Una cosa sembant a Villarriba i Villabajo. Doncs bé, en base a aquest prejudici s'han duplicat molts dels serveis que ofereix l'Ajuntament, amb el sobrecost econòmic que això comporta i s'han alimentat aquests falsos estereotips fins l'infinit amb finalitats electorals.

Arribats fins aquí us puc dir que escriure aquest relat m'ha servit per fer les meves primeres promeses electorals com a candidat a cap de llista d'ICV a Viladecavalls:
A part de netejar els marrons que surten sense parar com a bolets a la tardor... Fer de Viladecavalls un poble cohesionat i modern: Preservant el millor de viure a un poble de 7mil habitants i eliminant allò que ens impedeix avançar mirant al futur.

És un anàlisi molt senzill com podreu comprovar, però penso que de sentit comú.

Animo des d'aquí a tots i totes els i les que tingueu vocació de servei públic i vulgueu aportar coses positives al poble a contactar amb mi o qualsevol altra persona d'ICV a Viladecavalls. Aquest és el nostre petit gran projecte.

Per la resta, els i les que esteu massa enfadats com per mullar-vos políticament: parleu clar, digueu el que penseu i contribuïu a fer de Viladecavalls el poble que desitgeu ;-)

Ens veiem a la Festa Major!

S'inaugura una castanya: el 4rt Cinturó

2010-06-29T04:42:00.000-07:00

Des d'ICV creiem que l’estat actual del 4rt cinturó és quelcom del que haurien d’avergonyir-se tots i totes els que en algun moment han tingut poder de decisió sobre aquesta infraestructura. El tram Viladecavalls-Terrassa s’inaugura avui amb greus dèficits d’accés, seguretat i de reducció d’impacte sonor i ambiental al seu pas per Viladecavalls.

Pensem que tots els partits hem d’abstenir-nos de practicar electoralisme fàcil i oportunista sobre aquest assumpte tant seriós. Sobre el tram de 4rt cinturó que passa pel terme municipal de Viladecavalls no han de decidir ni Josep Rull, ni Pere Macías ni Dolors Puig ni Paco Vega. L’equip de govern local és qui té ara per ara aquesta responsabilitat i ha de liderar les negociacions istitucionals.

Tot i que reconeixem a l’associació de veïns de Can Trias com a garant de la reivindicació de millores pel barri, no estem segurs de que l'actual president, Manolo Sánchez compti amb la legitimitat suficient durant la darrera legislatura, degut a la actitud manifestament seguidista de l’equip de govern anterior i políticament tancada actual, amb un recolzament manifest a una de les opcions polítiques actualment representades a l’Ajuntament (PVA).

Reclamem el restabliment de la unitat i consens institucional vers el 4rt Cinturó, el compliment dels acords aprovats per unanimitat de la Corporació i la constitució i reunió immediata de la comissió de seguiment municipal del 4rt Cinturó amb representació de tots els grups municipals, Ministeri de Foment i veïns; com a únic òrgan representatiu, democràtic i competent per decidir qualsevol assumpte relatiu al 4rt cinturó.

28 de Juny: reivindiquem els drets LGBT

2010-06-28T07:31:00.000-07:00

Un any més, celebrem que ahir a Barcelona més de 12.000 persones heterosexuals, gais, lesbianes, bisexuals i transexuals vam gaudir duna tarda festiva i reivindicativa; que vivim a un pais on tothom és lliure d'estimar com vulgui i que, un dia com avui, també a Viladecavalls oneja la bandera de l'Arc de Sant Martí.

La lluita per la igualtat de LGBT, però, encara no està del tot guanyada ni fora de les nostres fronteres (on encara hi ha molts països on l'homosexualitat està perseguida i/o castigada amb la pena de mort); ni a Catalunya, on tot just fa una setmana el líder d'Unió Democràtica, Duran i Lleida, va defensar als metges que intenten "curar" l'homosexualitat.

Jo estic orgullós de ser qui sóc i com sóc ;-)

Foto: Ahir a la carrossa d'ICV a la desfilada del Pride Barcelona.

Bones Festes Majors!

2010-06-18T04:36:00.000-07:00

Avui comencen les Festes Majors de Les Carenes de Can Turu i Can Trias, en moments com l'actual d'incertesa i, en alguns casos, patiment, pel que fa a la situació econòmica i professional de cadascú cal aprofitar aquests moments de festa i germanor entre veïns i amics i amigues.

Jo participaré de totes dues en la mesura que les nits del Sónar m'ho permetin, en tot cas us desitjo una genial Festa Major i felicito per endavant a les associacions de veïns per l'esforç organitzatiu.

A gaudir de la festa ;-)

ZP y PSOE: Ni chicha ni limoná

2010-06-18T04:16:00.000-07:00

Reforma laboral o com eliminar drets que van costar vides

2010-06-16T06:51:00.000-07:00

Reprodueixo un article de Josep Mª Àlvarez publicat avui al Periódico i que subscric totalment:

La reforma laboral que avui aprova el Consell de Ministres és un atac directe contra els drets dels treballadors. No servirà per millorar el mercat de treball ni el model productiu, no reduirà les llistes de l'atur ni ens ajudarà a sortir de la crisi econòmica. És una reforma servida en safata a aquells que volen aprofitar el desconcert que viu el país per aconseguir el que sempre han perseguit: un mercat laboral més semblant al marroquí que a l'alemany.

Finalment, el Govern s'ha doblegat davant les pressions de la gran patronal, els especuladors financers i els mercats internacionals ¿que, per cert, alguna responsabilitat tenen en aquesta crisi¿, i la gent ha de ser conscient de la gravetat del que està passant. Ha de saber que amb la reforma la seva situació contractual empitjorarà i que l'accés a una nova feina, tant per als que ja es troben al mercat laboral com per als que hi accedeixin per primera vegada, serà en condicions més precàries.

Aquesta reforma es fa per abaratir l'acomiadament. Era l'objectiu principal de la CEOE i finalment ho ha aconseguit. Generalitza el contracte de 33 dies d'indemnització per acomiadament improcedent i 20 dies pel procedent, però el fons de garantia salarial en pagarà 8, de manera que per a l'empresa quedarà en 12 dies. Cal afegir-hi que el Govern obre la porta perquè la majoria dels acomiadaments improcedents puguin passar per procedents per raons econòmiques, amb 20 dies d'indemnització ¿també per als contractes indefinits vigents¿, de manera que la reforma comporta el contracte únic.

Si fins aquí hem arribat als quatre milions i mig d'aturats, ¿què passarà a partir d'ara amb un acomiadament lliure i a preu de saldo? No sembla que aquesta sigui la recepta més idònia per crear ocupació i riquesa, en tot cas per augmentar els beneficis dels de sempre. Quan parlaven del canvi de model productiu, ¿es referien a això?

Un altre objectiu clau dels que han sol·licitat aquesta reforma és acabar amb la negociació col·lectiva. Que l'empresa es pugui despenjar dels convenis quant a flexibilitat horària i salaris suposa un cop directe al dret dels treballadors a la negociació col·lectiva, a costa d'ampliar el poder de l'empresari per imposar les seves condicions i sense una contrapartida en matèria de drets laborals col·lectius que ens apropi als nostres referents europeus.

Lamentablement, així s'han acabat mesos i mesos de diàleg social. Amb la proposta del Govern, la CEOE aconsegueix el 70% de les fites que s'havia marcat, i no es resignen perquè saben que encara alguns partits li poden fer aconseguir el 100%, principalment PP i CiU, que s'està expressant sense miraments com el representant de la patronal. Els partits que facin possible l'aprovació hauran d'assumir la seva responsabilitat en aquest retrocés històric que ens apropa més a les relacions laborals del segle XIX que a les que haurien de ser en el segle XXI.

No podem acceptar aquesta proposta, pels mateixos motius que vam rebutjar les mesures per reduir el dèficit. Són polítiques injustes, perquè afecten únicament els treballadors, fent-nos doblement víctimes de la crisi. I són inútils, perquè tal com reconeix el Govern, no crearan ocupació en la mesura que no hi hagi reactivació econòmica. El que necessita el nostre mercat de treball és millorar la qualitat de l'ocupació i posar fre a la temporalitat, justament a la inversa d'aquesta reforma, que soterra la contractació indefinida i generalitza la precarietat. El que necessita la nostra economia és fomentar el consum i l'activitat, no retallar salaris, congelar pensions i frenar la inversió pública. El que necessitem per transformar el nostre model productiu és apostar per la producció amb valor afegit, invertir en formació i en R+D+I i afrontar la reforma energètica.

I, per últim, el que urgeix al nostre país és una reforma fiscal que permeti augmentar els ingressos i fer el sistema més just i solidari, recuperant els impostos de patrimoni i successions, equilibrant l'aportació de les rendes del treball i les rendes de capital, augmentant la gravació de les famoses Sicav, combatent el frau fiscal i fiscalitzant el sector financer.

Però res d'això s'ha ni tal sols plantejat. La vella Europa social està sent víctima d'una implacable ofensiva neoliberal per debilitar els estats i la democràcia, desregularitzar el mercat de treball i escanyar el model d'Estat de benestar. Vivim sota el dictat d'uns mercats internacionals invisibles que mai no en tindran prou i sempre ens demanaran més sacrificis als més febles, mentre els governs es mostren incapaços de resistir les pressions i els xantatges.

Per això ens toca plantar cara. Ningú pot dir que els sindicats no hem estat responsables, però ha arribat el moment de donar una resposta al procés de retallada de drets socials que s'ha iniciat i que sens dubte continuarà després de l'estiu amb les pensions, la negociació col·lectiva i la cobertura per desocupació. I ho fem amb un seguit d'accions que culminaran el 29 de setembre amb la vaga general, en un context de mobilització europea. La ciutadania ha de ser conscient que, o bé ens plantem ara, o potser ja no hi haurà res a fer.

La crisi: orígen, conseqüències i canvis que cal fer.

2010-06-09T06:33:00.001-07:00

4rt Cinturó. Consulta popular. Can Trias.

2010-05-28T15:52:00.000-07:00

Us penjo la meva intervenció al Ple d'ahir relativa a la situació actual del 4rt Cinturó:

Nosaltres el que pensem és que la màxima responsabilitat, o irresponsabilitat sobre el 4rt cinturó li correspon al govern de Viladecavalls.
La situació actual d’anar a pocs mesos de que s’inauguri l’obra a mendigar a Madrid és ridícula i d’un perfil molt baix.

El quart cinturó no és una cosa d’ara, fa molts anys que sabem el que ens venia a sobre i cap equip govern ha estat capaç d’incloure al projecte del Ministerio les mesures que van pactar-se per unanimitat del Ple ja des de 2006 (comissió de seguiment de les obres, millores de l’impacte, assesorament professional als veïns, soterrament de les línies d’alta tensió, sol·lucions a l’aïllament urbanístic del barri...) Tot això ABANS, quant el 4rt cinturó encara era negociable i no una realitat com ara.

Això són mandats de Ple aprovats per unanimitat que us heu passat pel forro. I per això ara estem com estem. On estan els beneficis per Can Trias que ens havia de portar el 4rt cinturó segons els governs de Convergència i Unió? Això és el que heu d’explicar ara als veïns i sou vosaltres els únics responsables de que l’obra s’acabi bé.

Pel que fa a la consulta popular, participarem si finalment es realitza. De moment no sabem què es preguntarà ni a qui. Si la pregunta és: està vostè d’acord amb que l’Ajuntament accepti els 900mil euros de Fomento? Pensem que seria treure les castanyes del foc als que fins ara han pogut fer alguna cosa i no l’han fet.

D’altra banda tot i que reconeixem a l’associació de veïns de Can Trias com a garant de la reivindicació de millores pel barri, no estem del tot segurs de que l'actual junta directiva compti amb la legitimitat suficient durant la darrera legislatura, degut a la actitud manifestament seguidista de l’equip de govern anterior i políticament tancada actual, amb un recolzament manifest a algunes de les opcions polítiques actualment representades a l’Ajuntament.

O es fa associacionisme veïnal o es fa política, i cal ser curosos amb aquests temes.

Per acabar, nosaltres proposem projectar una zona d’oci i lleure en aquesta zona, rescatar els acords de Ple i fer una consulta popular sobre un projecte encara no consumat, com és el traçat del gaseoducte, en que els veïns decideixin si estan d’acord amb que passi per Can Trias com defensa aquest equip de govern o no.

Del Viladecavalls emmarronat al Viladecavalls quotidià

2010-05-22T06:52:00.000-07:00

Aquest mes de maig fa tres anys que CiU va tornar a guanyar les eleccions municipals a Viladecavalls i va començar una legislatura que ha estat marcada pels escàndols i els excessos d'un dels equips de govern que (amb socis o sense) passarà a la història com un dels més nefastos que ha tingut mai Viladecavalls.

Les conseqüències de la pèssima i, en alguns casos, irregular gestió, les estem pagant ja ara, i els següents governs municipals hauran de fer mans i mànigues per fer net de tot plegat i remuntar novament el poble.

Per esmentar només alguns "affairs" que serveixen d'exemple: el mes de juliol està previst que s'inauguri el tram de 4rt Cinturó que passa per Viladecavalls, i aquest equip de govern encara no té cap mena de control sobre l'obra ni ha aconseguit cap compromís de millora per part del Ministerio de Fomento. Les obres del pavelló municipal s'han retardat com a conseqüència de subcontractar aquesta obra fins a l'infinit. Els comptes municipals estan sotmesos a un Pla de viabilitat i l'endeutament real es dispara per sobre del 110%. Els veïns del carrer Major porten dos anys esperant una sol·lució a l'esfondrament que va patir el carrer. I a data d'avui l'Ajuntament s'enfronta a més de set litigis judicials.

Aquest és el balanç de govern que CiU i els seus ex-socis Paco Vega i García Cano poden fer d'aquests tres anys. Això, i una investigació per part de la secció de delictes econòmics de Fiscalia.

Vist el panorama, el que queda clar és que alguna cosa s'haurà fet malament i encara no hem vist que ningú assumeixi les responsabilitats polítiques que pertoquen. Per la nostra part, pensem que el més adient és que una comissió gestora es faci càrrec de l'Ajuntament fins les properes eleccions municipals. La paciència i responsabilitat tenen uns límits i ja no podem esperar més.

Davant l'estrepitós fracàs d'un equip de govern amb data de caducitat, proposem començar a treballar per un canvi que il·lusioni novament a uns veïns i veïnes farts de males notícies. Cal repensar i redreçar Viladecavalls i des d'ICV creiem que som els més indicats per fer-ho, ja que tenim les mans lliures i mai hem format part d'un govern municipal amb CiU i, a aquestes alçades, som els únics que ho podem dir. També som conscients, però, que aquest canvi no el podrem fer sols i que requereix d'un esforç d'entesa per part dels partits i veïns aliens a les dinàmiques fosques d'aquests anys.

La política, si no la fas, te la fan i, a més, corres el risc que te la facin malament com en el cas que ens ocupa; de manera que està a les nostres mans netejar els marrons que embruten Viladecavalls i tornar a ser el poble tranquil i quotidià que un dia vam deixar de ser.

Una retallada del dèficit justa i solidària sí és possible

2010-05-17T11:32:00.000-07:00

Des d’ICV-EUiA, proposem les següents mesures, que incideixen tant en els ingressos com el les despeses i permetrien l’equilibri pressupostari suficient com per no haver de retallar cap retribució, ni congelar les pensions, ni retallar la llei de la dependència:

1- Una veritable lluita vers el frau fiscal, amb un augment dels recursos humans i tècnics de l’AEAT fins a convergir amb la mitjana de la UE en un termini màxim del que queda de legislatura. Actualment s’estima en el 5,5% del PIB els recursos que es deixen d’ingressar fruït de l’economia submergida (xifrada en el 23%). Ja són diversos els països que estan estudiant, per exemple, la prohibició de l’ús dels bitllets de 500 € com a mitjà de pagament. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar mitjançant una proposta de retirada de la circulació, i el seu bescanvi directe en els bancs nacionals del sistema euro o en bancs de l’estat de residència del ciutadà o empresari que faci el bescanvi, amb la seva corresponent identificació fiscal, sigui quina sigui la quantitat, tot interconnectant els sistemes d’informació tributària dels països. De la mateixa manera s’han de prohibir les transaccions de més de 3.000 € en efectiu entre particulars o de més de 1.000 € per comerciants. Ajustar a que com a mínim els ingressos nets dels empresaris que tributen per mòduls no siguin inferiors als sous dels seus empleats.

2- Gravar en major mesura els nivells més alts de renda en l’ IRPF. En aquest sentit proposem un nou tram en l’ IRPF amb un tipus marginal del 50% per a rendes totals superiors a 100.000€ anuals, que equival a un sou brut aproximat, d’uns 7.500 - 8.000€ mensuals. Amb dades de la Liquidació de l’ IRPF del 2007, hi havia 747.295 contribuents amb rendes superiors als 60.000€ anuals i s’estima en uns 400.000 els que estan per sobre del 100.000€ anuals. Amb aquest elevat nombre de contribuents que estarien “directament afectats” per la mesura que proposem, estimen que, en total, sumarien 1.800 M€ de recaptació addicional.

3- Establir un nou Impost sobre la riquesa, que gravi la tinença de bens mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1M€. Amb dades de l’impost de Patrimoni del 2006, només 89.000 declarants a tot l’Estat (el 8,9% de total) van declarar béns per valor de més de 1M€, representant el 68% de la recaptació total de l’impost, 1.228 M€, amb un tipus mig del 0,6%. Des d’ICV- EUiA, proposem fer un pas més enllà, que superi l’antic Impost de patrimoni, amb el Nou Impost sobre la Riquesa (IR), amb el qual es podria obtenir una recaptació d’uns 2.250 M€ en el conjunt de l’Estat espanyol (tot partint d’un tipus mig de l’1% i sense exempcions).

4- Garantir un tracte igualitari en l’impost de Societats per a les societats productives i les societats d’inversió, de manera que les Societats d’inversió tributin al mateix tipus que les productives “clàssiques”. En aquest sentit estaríem parlant d’eliminar els privilegis, per exemple de les SICAV (que tributen a l’ 1% i reparteixen dividends via reduccions de capital ) o d’altres figures societàries que ho fan a tipus del 18%... Quedarien excloses d’aquest tractament lineal les empreses d’economia social, lògicament.

5- Tram impositiu del 5% addicional en l’Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 M€. Implicaria una recaptació addicional superior als 2.500 M€ anuals.

6- Recuperar el tracte diferencial en els increments patrimonials, tot gravant en major mesura, els que es generin en un període inferior a 1 any, en concret, al tipus marginal més alt, com a part de la lluita vers l’especulació.

7- Reorientació de la reforma de l’IVA plantejada pel Govern de l’Estat, eliminant la pujada de tipus que ha d’entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, tot establint un nou tipus d’IVA especial del 25% (o, en el seu cas, un impost especial per l’equivalent a 9 punts de l’IVA) per a bens de consum de luxe, joies, abrics i peces de pell, aeronaus i embarcacions a vela i motor no destinades al comerç marítim o la pesca professional, entre d’altres articles que podríem denominar sumptuaris.

8- Una aposta política definitiva per la Fiscalitat Ambiental amb la finalitat no tan recaptatòria si no de potenciar les bones pràctiques d’impacte ambiental que poden suposar un estalvi multimilionari de l’Estat en polítiques contra el canvi climàtic o de recuperació del medi natural.

9- Desplegament de la “fiscalitat immobiliària” (plusvàlues,...). Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Això es de “justícia social”: frenem encara més l’especulació, si les rendes de la retenció de terrenys, del canvi de qualificació urbanística,.. estan altament gravades.

10- Eliminar o reduir substancialment les deduccions a l’ IRPF per aportacions a plans de pensions privats. El 72% de les declaracions més baixes del 2006 (les inferiors a 24.000€) només es deduïen el 24% del total de reduccions per plans de pensions. Si s’eliminés la deducció l’increment de recaptació seria de 1600 M€. Si es fes una deducció màxima de 1.000€, la gran majoria d’aportacions de rendes inferiors a 24.000€ tindrien dret a reducció, i la recaptació fiscal s’incrementaria en 800 M€ anuals. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada de la creació de plans de pensions del sector públic, complementaris de les cotitzacions a la Seguretat Social, per canalitzar l’estalvi privat cap a inversions productives públiques que incrementin a llarg termini la sostenibilitat de les finances públiques.

11- Suprimir el finançament de l’Església amb aportacions de l’ IRPF (252,6 M€ l’any 2008).

12- Iniciar el des topall del límits de les cotitzacions a la Seguretat Social, per permetre una millor progressivitat, un increment dels ingressos o una reducció de les cotitzacions dels sous més baixos.

13- Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors.

14- Establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin llargament reclamada pels moviments progressistes i que ara molts recuperen sota el mateix nom o el d’Impost Robin Hood per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.

15- Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat.

16- Suspensió dels processos d’execució del desnonament per l’ impagament d’hipoteques de treballadors aturats.

17- Garanties d’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició tant del flux de diners del FAAF com de la intervenció del FROB.

18- Disposició per part de les administracions a reduir els actius dubtosos dels bancs mitjançant la compra de part l’estoc de sòl i vivenda en mans del sector financer procedent de l’execució de crèdits a promotors immobiliaris i constructors. Aquesta compra, realitzada a un preu avantatjós per a l’administració, hauria de permetre constituir per primera vegada un veritable parc de vivenda social de lloguer, que permeti solucionar la demanda social de vivenda i servir de coixí antiespeculatiu en èpoques de bombolla immobiliària.

19- Reducció de la despesa en alts càrrecs de l’administració pública estatal.

20- Reducció d’un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial.

21- Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics estatals amb l’objectiu d’estalviar costos d’estructura i en càrrecs.

22- Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos i, especialment aquelles en que tots els seus membres estan a l’atur.

23- Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l’Afganistan, entre d’altres mesures a aplicar-hi.

Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic en un mínim de 7.600 M€ anuals, més tota la recaptació addicional que es podria assolir amb una millor lluita vers el frau fiscal.

Seguim "esforçant-nos" en benefici dels poderosos o els plantem cara?

2010-05-12T13:38:00.000-07:00

Zapatero ha anunciat avui un seguit de retallades socials en nom de la crisi:

La relació de mesures anunciades per Zapatero és la següent:

1/ Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana el 2010 i congelar-les el 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos.

2/ Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.

3/ Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions, menys en el cas de les no contributives i les mínimes.

4/ Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.

5/ Eliminació del xec nadó de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.

6/ Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustar-lo a la durada estandarditzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos.

7/ L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre el 2010 i el 2011 en 600 milions d'euros.

8/ Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre el 2010 i el 2011 en la inversió pública estatal.

9/ Previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.

10/ Les sol·licituds per a dependència s'hauran de resoldre en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat.

ZP torna a demanar un "esforç" als de sempre: treballadors, treballadores i pensionistes. Als poderosos que a base d'especular i jugar al monopoly del lliure mercat han causat aquesta crisi :"ni tocar-los". I això ho fa un govern suposadament d'esquerres.

Joan Herrera li responia avui a ZP: "Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes".

Arribats fins aquí proposo que Emilio Botín presideixi l'estat-empresa i ens deixem de tonteries. Un logo xulo, a cotitzar en borsa i ale. Jo ja marxaré on encara quedi una mica de seny i on la justícia social sigui un valor que cotitzi a l'alça (em conformo amb que sàpiguen de què es tracta).

Movem els culs i sortim d'una vegada al carrer com cal.

Bona nit i bona sort.

La necessitat d'una directiva europea anti-discriminació

2010-05-04T04:25:00.000-07:00

Vist el diferent tracte que els diferents Estats membres de la UE tenen vers les múltiples discriminacions que qualsevol persona pot patir: per motius d'edat, ètnia, creença religiosa, orientació sexual, discapacitat, etc. Es fa evident la necessitat d'una nova directiva europea que obligui a tots els estats a garantitzar el respecte al dret humà universal de no-discriminació.

Aquesta Directiva de la qual en Raül Romeva n'es el Ponent responsable per part del Parlament Europeu, compta amb l'actual oposició del govern alemany.

Des d'Amnistia Internacional estan promovent la següent campanya per demanar al govern alemany que reconsideri la seva postura. Jo ja he signat, i tu?

Més esport, treball digne i justícia

2010-04-29T04:52:00.000-07:00

Continuant amb la nostra tasca d'oposició contundent i alhora, propositiva, ICV presentem al Ple de l'Ajuntament de Viladecavalls 3 Mocions:

Moció per manifestar el suport a la investigació dels crims del franquisme: On mostrem el suport per qualsevol jutge que intenti aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Moció per recolzar als treballadors i treballadores del sector de la neteja: On demanem al govern i a la patronal del sector de la neteja la negociació d'un conveni amb una mateixa regulació, aplicació i salari a tot Catalunya. I, també, millores retributives per a l'adjudicació de contractes públics de neteja.

Moció per obrir els patis dels centres escolars amb pistes esportives fora de l'horari lectiu: D'aquesta manera Viladecavalls guanyaria espais de lleure i és una bona manera d'optimitzar aquests equipaments.

No us perdeu el ple d'avui. Com sempre a partir de les 21h a l'Ajuntament.

Oxigen

2010-04-26T07:06:00.000-07:00

Diumenge es votava pel sí o no a la independència de Catalunya, dijous vinent debatrem sobre si posem o no la bandera d'Espanya a l'Ajuntament de Viladecavalls...

Em posa més aquesta cançó, per exemple.

Salut!

P.D: Recomano escoltar l'últim disc dels de Manresa (Dia 1). Si teniu Spotify el podeu escoltar aquí.

L'ofensiva de la dreta (I): El franquisme no es toca

2010-04-17T13:25:00.000-07:00

Adhereix-te al manifest de suport al jutge Baltasar Garzón.

http://memoriahistorica.org/

Memorial Democràtic

La generació precària

2010-03-23T07:14:00.000-07:00

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una conferència organitzada pels Verds/Aliança Lliure Europea sota el títol de: "Una generació en l'abisme? Un nou començament pels joves" en que vam debatre durant tot el dia sobre la situació de la gent jove a Europa en relació al treball. Intentaré fer un breu resum dels aspectes més rellevants de la jornada.

Primer, algunes dades: La taxa d'atur juvenil (fins els 25 anys) de l'Europa dels 27 és actualment del 21,4% (més de 5,5 milions de joves en atur). Ha incrementat un 25% en tant sols un any i dobla la taxa d'atur total. I les previsions no són més optimistes de cara als propers anys. (Gràfic 1).
Pel que fa a Espanya i Catalunya, la taxa d'atur del darrer quadrimestre de 2009 se situa al 17% i l'atur juvenil s'enfila prop del 40%. (Gràfic 2).
És clar, doncs, que l'atur colpeja amb molta força als i les joves i és un dels grans problemes d'Europa i dels els estats i nacions que en formem part.

Un dels principals factors que expliquen aquesta situació el trobem en la qualitat del treball juvenil. Els i les joves europeus han estat ocupant des dels 80s les feines més precaries, de més baixa qualitat i d'una temporalitat més alta. Si a això li sumem el fet que molts de nosaltres hem treballat en un moment o en un altre en feines de tipus informal o sense contracte; els nivells de protecció i cobertura social baixen considerablement.
A Catalunya i Espanya, a més, hem d'afegir que els salaris són baixos. El 27% dels i les joves que treballen avui cobren menys de 610€ mensuals.

Existeix la percepció i acceptació generalitzada que els joves vivim en un constant "període de proves" i que només pel fet de ser joves és normal que la nostra situació laboral sigui pitjor. Quan el que hem creat és una generació precària molt més vulnerable que d'altres en períodes de crisi.

Cal alertar dels riscos i problemes ja palpables que la xacra de l'atur juvenil està posant sobre la taula: joves amb estudis superiors sense possibilitat d'inserció al mercat de treball, problemes psicològics derivats de la manca d'expectatives, pobresa i dependència juvenil, exclusió social...

Tot i no disposar de fórmules màgiques, algunes de les idees que van sorgir per tal de donar la volta a la situació actual van ser les següents:

1- Apostar per l'educació:
Una educació adreçada a la inserció al mercat laboral i, a la vegada, orientada a la formació en els valors democràtics i de ciutadania.
Combatre el fracàs escolar amb més recursos per l'escola pública i grups més reduïts. Crear la figura de l'"agent juvenil" que ha funcionat a Finlàndia.
Més i millor formació professional. El treball no qualificat/manual existirà sempre.
Vetllar per una transició universitat-empresa eficient, de qualitat i remunerada.

2- Polítiques d'ocupació:
Crear llocs de treball tenint com a referència un "Green New Deal", un nou model productiu basat en l'economia verda. Aixó vol dir inversió pública en energies renovables, tecnologia verda i I+D, canvis en la política d'impostos (transitar cap a un model més progressiu), flexi-seguretat laboral ben entesa, així com incentivar el treball estable i de qualitat.

3- Lluita contra la pobresa i l'exclusió social
Enfortiment de l'Estat del benestar via impostos (cal tenir en compte la disparitat de pressió fiscal dels diferents estats membres de la UE), tenint com a referència els països escandinaus; per tal de dissenyar polítiques orientades a la erradicació de la pobresa a Europa, amb especial atenció en les generacions joves.

Després de conèixer la situació dels i les joves dels diferents països europeus i com aquests països fan front a la crisi la conclusió a la que vaig arribar és: si ens creiem Europa, construïm-la de debò. Més enllà de l'unió econòmica (casi tots tenim l'Euro) ,contextos de crisi com l'actual reclamen una unió política.

I en relació amb això, a Espanya i Catalunya, és urgent un canvi en la política fiscal. És a dir, i per posar un exemple, si volem arribar a tenir els mateixos serveis públics de qualitat i grau de protecció social que a Suècia o Dinamarca (on els efectes de la crisi no són tant greus), haurem de tenir la mateixa o similar pressió fiscal. I aquest augment dels impostos no pot recaure només sobre les rendes del treball o via impostos sobre el consum (IVA) que pressionen fortament als sectors més febles. Sinó sobre el capital, patrimoni i successions dels sectors amb poder; d'una forma justa i progressiva.

Això a nivell macro; però a nivell micro, del dia a dia, i tornant als joves, cal que participem de la manera o lloc que decidim, i dintre de les possibilitats de cadascú; per fer front als constants atacs contra els nostres drets i passar així de ser la generació precària (que no sempre ha sigut així!) a la generació del futur (que ho som) i l'esperança.

Què ha passat a Vila aquests anys?

2010-03-12T06:42:00.000-08:00

Ara que per mitjà de filtracions (d'alguna de les parts implicades) s'ha fet públic el resultat de l'investigació que la Fiscalía provincial estava realitzant a l'Ajuntament, vull fer una primera valoració personal.

I ho faré sense pèls a la llengua ni embuts, que per això tinc aquest bloc personal.
El decret de Fiscalía deixa ben clar que tot i no existir cap delicte, sí que hi han hagut irregularitats administratives; és a dir, durant el període 2007-2009 van fer-se coses malament a l'Ajuntament de Viladecavalls. Aquestes coses són les següents:

- L'asfaltat dels carrers de Can Trias va contractar-se irregularment, sense seguir el procediment reglamentari.

- El llavors 1r tinent d'alcalde Paco Vega va rebre xecs i pagarés d'una empresa que treballava per l'Ajuntament. Fiscalía ho denomina "transaccions comercials".

- El llavors gerent de Viladecavalls Multigestió i ara 1r tinent d'alcalde, Josep Faure, abusava d'una targeta de crèdit Solred (que s'hauria d'haver fet servir per benzina) per altres tipus de pagaments.

Més enllà de que aquests actes no han estat provats com a delicte; sí haurien de ser motiu de pes perquè, algú, d'una punyetera vegada assumeixi les responsabilitats polítiques que s'en deriven. I més, en moments com l'actual en que molta gent ho està passant malament simplement per arribar a final de mes.

Malauradament, em temo que durant el temps en que l'investigació ha estat oberta i els denunciats han hagut de passar a declarar, aquests, un per un hagin carregat les culpes de tot plegat a una persona que ja no es pot defensar. I aquestes mateixes persones són les que diuen vetllar per la imatge de l'alcalde tristament desaparescut.

Tot i que el panorama és desolador, el que és intolerable e indecent és que representants públics aprofitin el seu càrrec per benefici personal o dels seus amics o socis.

No tinc ni idea què passarà ni durant l'any que queda per les eleccions municipals ni el mateix dia de les eleccions, però, a banda de desitjar uns bons resultats als partits progressistes; m'agradaria que certes persones que han estat fanguejant durant aquests anys no tornin a ser representants de cap veí o veïna de Viladecavalls.

Joan Olivares, un exemple de coherència

2010-02-26T09:59:00.000-08:00

Ahir va ser el darrer Ple del Joan com a regidor de l'Ajuntament de Viladecavalls. Després de 15 anys com regidor ha decidit deixar d'estar a la primera linia de la política municipal i facilitar així la renovació d'Iniciativa a Viladecavalls.

Ahir a la nit tots els grups polítics van posar de relleu la figura del Joan com a part de la història del municipi i van lloar una de les seves principals virtuts, la coherència.
El Joan en el seu discurs més que acomiadar-se va reclamar que els que ens dediquem a la política, a gestionar allò públic, fem encara més i millor política. En temps de crisi i desencant de la política aquesta hauria de ser la recepta clau.

Reprodueixo a continuació la meva intervenció al Ple:

Com se que no t'agraden aquests actes protocolaris i amb massa floritures seré breu.
Simplement dir que has sigut un exemple per a mi, que gràcies a tu estic aqui ara.
Vaig començar a fer política als 18 anys perquè aquell regidor d'Iniciativa que veia als diaris em semblava el més coherent de tots els polítics de l'Ajuntament. I aquell regidor que ha sigut el meu company des de llavors, ara plega sent el mateix de sempre. Fidel als seus ideals, dient el que pensa i fent el que diu.
Agafo el testimoni de fer més i millor política, espero estar a l'alçada i no cal que et digui que encara que assegut a l'altra banda d'aquesta sala, et continuarem necessitant com el primer dia.

Al sopar d'ICV Viladecavalls que vam organitzar per celebrar els 15 anys d'en Joan com a regidor, en Toni Morral, ex-alcalde de Cerdanyola, va dir que si un partit com Iniciativa sempre ha tingut representació a un poble com Viladecavalls des de la recuperació de la democràcia, es debia en gran mesura al fet de comptar amb persones com en Joan. I així és.

Paraules d'un bomber i punt.

2010-02-23T05:10:00.001-08:00

Aquesta setmana està tenint lloc la Comissió d'Investigació de l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Sobre aquest tema només volia dir que mai he vist tants rius de tinta i tantes tertúlies televisives i radiofòniques des de la "teoria de la conspiración" de l'11-M. S'han fet debats sobre les causes, errors tècnics, etc que penso només haurien d'atrevir-se a fer els experts i professionals en la matèria. La sobredimensió ha sigut evident i d'un baix nivell excessiu per a persones que aspiren a governar un país.

Utilitzar un cos nacional (de tots i totes) com ha fet CiU per atacar políticament a l'adversari que més et fastigueja (en aquest cas ICV) no cal. És més valent contraposar directament, sense intermediaris que no estan dintre el terreny de joc.

Em limitaré a reproduïr les paraules d'una persona que si té el coneixement i la legitimitat suficients per fer els judicis que calguin i dir el que va passar:

«Demano respecte pels bombers –va dir–. El que no ha tingut alguna persona d’aquesta comissió. El primer que va filtrar els àudios [en què se sent les víctimes implorant auxili] s’hauria d’aixecar i sortir per aquesta porta. S’han saltat totes les fronteres de la dignitat».

«Som aquí no pel foc d’Horta, sinó per parlar d’un altre incendi que sembla que ha sigut intencionat. Eleccions 2010 és el nom d’aquest incendi que es vol extingir. Un foc mediàtic, polític, en què nosaltres no volem treballar. Els donarem formació [als polítics], però sàpiguen que surten contrafocs i que les previsions meteorològiques indiquen que durarà mesos i que les pluges arribaran a l’octubre o novembre».

Ricard Expósito, coordinador de les unitats GRAF en l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).

Podeu llegir la notícia sencera aquí.

Crear comunitat pels sense comunitat

2010-02-13T05:04:00.000-08:00

Llegía avui a Público una entrevista al filòsof Peter Pál Pelbart, en que parla del repte de les societats desenvolupades actuals de crear comunitat, de repensar allò comú que ens fa iguals.

"Vivimos hoy una crisis de lo “común”. Las formas que antes parecían garantizarles a los hombres un contorno común, que le aseguraban alguna consistencia al lazo social, perdieron su pregnancia y entraron definitivamente en colapso. Desde la llamada esfera pública hasta los modos de asociación consagrados: comunitarios, nacionales, ideológicos, partidarios, sindicales. Deambulamos entre espectros de lo común: los media, la escenificación política, los consensos económicos legitimados, pero también las recaídas en lo étnico o en la religión, la invocación civilizadora basada en el pánico, la militarización de la existencia para defender la “vida” supuestamente “común”... el desafío es crear hoy la comunidad de los que no tienen comunidad."

Jo també penso que aquest és el principal repte que tenim, sobretot, la gent progressista i d'esquerres. Com fer prendre consciència a la gran massa de gent que progressivament abandona els espais o formes d'acció col·lectiva (política, sindical, associativa, de debat...) i d'altres que han crescut dins aquesta condició d'"outsiders" (al marge de qualsevol d'aquestes formes) com els joves; que la major part dels seus problemes com a individu són els mateixos que els del seu veí, company de feina, parent o amic.

Els partits i agents socials de dretes, en tant en quant defensors i legitimadors dels interessos dels poderosos ja s'han encarregat, primer, d'aconseguir que el seu discurs de l'individualisme (JO em procuro les meves coses i JO he de treballar per tenir sempre més i ser millor que la resta) sigui l'hegemònic, i, segon, d'articular la seva comunitat: Davos, les grans patronals, els líders d'opinió...

És d'aquest sel·lecte club que surten les propostes de: jornada laboral de 65h, jubilació als 67 anys, contenció salarial, acomiadament lliure i gratuït, copagament de la sanitat, reducció de la despesa pública, l'"aquí no cabemos todos"...

Amb la crisi, els sectors que no la pateixen (encara que menys, segueixen tenint beneficis) volen aferrar-se i preservar el sistema vigent. I la gent "sense comunitat", la gent que passa i simplement es ressigna a tot, deixa en les mans d'aquests sectors la sortida a la crisi. I la factura posterior sabem qui l'està pagant.

La sol·lució tampoc és copiar les receptes de la dreta, com està fent el PSOE, ja que la gent que encara vota sempre prefereix l'original i no la còpia (d'aquí la pujada del PP a les enquestes).
Cal fer prendre consciència a la gent que la corrupció és un robatori col·lectiu;que el retard en l'edat de jubilació, la contenció salarial i l'acomiadament gratuït són un atac al conjunt dels treballadors i treballadores... i prendre les decisions que calguin perquè això no sigui així. A partir d'aquí començarem a crear comunitat i de les cendres de la crisi podrem articular els canvis profunds que es necessiten.

No tots som iguals

2010-02-03T04:22:00.000-08:00

A continuació reprodueixo uns extractes del parlament de Carlos Jiménez Villarejo a un acte de Joves d'esquerra verda a la Universitat Pompeu Fabra amb Joan Herrera que estic seguint pel facebook.

"estoy aquí en condición de ciudadano crítico, ex-fiscal anticorrupción y afín al proyecto que representa ICV por ser la fuerza más honesta y comprometida contra la corrupción en Catalunya"

"La corrupción no es fruto de la naturaleza humana ni de la de los políticos, sino de la deslealtad a la condición de servidor público y que cangrena al Estado de Derecho y deslegitima a sus instituciones".

3/2/2010.
UPF, Campus Ciutadella

NO a la picaresca econòmica amb els diners de tots

2010-01-26T08:37:00.000-08:00

Arrel de la decisió del govern de Viladecavalls (CiU) i el vist-i-plau dels regidors no adscrits i el regidor de la PVA de retirar de l’ordre del dia del Ple ordinari del 28 de gener els cins primers punts consistents en l’inici del procediment de resolució de factures no reconegudes presentades per quatre empreses proveïdores de l'Ajuntament per valor de 1.088.793,12 €.

Arrel del primer esborrany de pressupostos de l’equip de govern per al 2010 en el qual es presentava un desquadrament de 990.000 € entre ingressos i despeses. I la posterior decisió de funcionar amb pressupostos prorrogats durant el primer trimestre de 2010.

Manifestem.

1. A l’Ajuntament de Viladecavalls s’han adjudicat obres de manera il·legal i mitjançant contractes verbals durant aquesta legislatura (2007-2009). Concretament pel que fa a les obres del pont del Molinot i al local social de les Carenes de Can Turu i asfaltat de carrers.

2. A hores d'ara encara resta contrastar una part d'aquestes amb els treballs realitzats.

3. Aquesta conducta exten dubtes raonables en quant a l’adjudicació i execució de la resta d’obres que sí van seguir els procediments administratius establerts i en les que van participar les mateixes empreses i regidors i tècnics que a les abans esmentades.

4. L’equip de govern actual i l’alcaldessa Regina Parellada van comprometre’s en la presa de possessió a donar transparència a la gestió municipal i fer aflorar possibles irregularitats. No només no han complert les seves promeses, sino que amb la decisió de no elevar aquests expedients a la Generalitat, i amb el suport de no adscrits i PVA aposten per la opacitat i per “tapar-se les vergonyes”.

5. L’equip de govern actual s’ha demostrat incapaç de quadrar els números i sense voluntat real de transparència, a més, juntament amb els regidors no adscrits i el regidor de la PVA són directament responsables de l’endeutament i la picaresca econòmica que s’ha practicat a l’Ajuntament, per tant estan totalment deslegitimats per governar.

6. Davant la impossibilitat de fer una Moció de censura i constituïr un govern alternatiu, sense regidors implicats en aquesta gestió negligent. Demanem la dimissió en ple de tot l’equip de govern i emplaçem a la direcció comarcal/nacional de CiU a arribar a un acord per constituïr una comissió gestora que tiri endavant el municipi fins les properes eleccions municipals.

7. Cal que els veïns i veïnes sàpiguen què van fer els tres equips de govern d’aquesta legislatura amb els diners públics, els diners de tots.

Carles Rodríguez Herencia

Joan Olivares Abad

GM ICV Viladecavalls

Las cuentas del "no cabemos todos"

2010-01-21T06:24:00.001-08:00

Reproduzco a continuación un artículo de Ignacio Escolar que con pocas palabras desmonta el discurso de la derecha española y catalana durante los últimos días a raíz del "caso Vic".

El PP catalán ha encontrado al fin su eslogan para las próximas elecciones. “No cabemos todos”, dice su candidata, Alicia Sánchez Camacho, que lo explica sumando con los dedos: “Si en una casa con diez personas llegan cien más, no estarían bien ni los diez ni los cien”.

Su casero argumento es de esas cuentas que se caen solas en cuanto las mira una calculadora. Sería bueno el ejemplo si la inmigración en España fuese del 1.000%. Pero la realidad es que hay empadronados algo menos de 2,8 millones de inmigrantes no comunitarios: el 6% de la población. Es decir, 164 veces menos que en su demagógica parábola. Si contamos sólo a los que no tienen papeles, que son los que en teoría “no caben”, estaríamos hablando de unas 200.000 personas en toda España: el 0,4% de toda la población. Por llevarlo a la maravillosa casa de Alicia: sería un edificio donde viven 250 vecinos y llega uno más. Y lo mandamos al gueto porque aquí no hay sitio para tanta gente. Por nuestro bien, pero también por el suyo, claro está.

El gueto. Eso se esconde bajo el eufemismo de eliminar del padrón a los inmigrantes sin papeles. Lo que no sale en las estadísticas no sólo no existe: tampoco tiene derecho ni a sanidad ni a educación. ¿Dejarían de ser un problema de marginalidad estos parias si estuviesen aún más marginados? Lo dudo mucho.
Es cierto que en España hay un efecto llamada para los inmigrantes sin papeles. No sale de aquellas regulaciones que hizo el PSOE o el PP, sino de los empresarios que les contratan porque el trabajador que no existe en los papeles es aún más barato de explotar. Puestos a pisotearlos aún más, ¿por qué no restaurar la esclavitud? Al menos serían una propiedad privada, y hay quien trata mejor a su propiedad que a algunos seres humanos.

Lo de Vic ha permitido a PP y CiU expresar, ésta vez sin tapujos, que para ellos la inmigración es un problema y que lo solucionarían quitando los derechos básicos de ciudadanía a las personas extranjeras. Perdón, sólo a los extranjeros pobres que vengan del Sur.

Por otro lado, y lo que me irrita más, si cabe, es el silencio del centro-izquierda. O el silencio seguido del, ok, hay que cumplir la ley y acataremos lo que ésta diga. Ésto es lo que han practicado tanto PSC como ERC. Les ha costado unos días el decir con la boca pequeña "estamos por los derechos humanos". Reaccionar tarde y callar es de cobardes, y ante casos como éstos es dejar que el racismo y la xenofobia sin complejos o encubierto corra y se escampe por los medios de comunicación y por cualquier conversación de calle.

Eso si que es un verdadero efecto llamada, pero de los realmente peligrosos, ya que amenazan la cohesión de cualquier sociedad.

P.D.: En la foto Josep Maria Vila d'Abadal (CiU). La verdad es que no me gustaría nada tener un tipo con cara de capitán de las SS vestido de calle como vecino y ni mucho menos como alcalde.

Capitalismo: una historia de amor

2010-01-16T17:22:00.000-08:00

Acabo de ver la nueva película de Michael Moore, que podéis ver aquí, aunque en el cine siempre se ve mejor.

A parte de ser un buen resumen de los peligros y consecuencias del capitalismo en la fase en la que lo estamos viviendo, Moore critica que el gobierno de los EUA destinara 700 millones de $ al rescate de bancos, y 0 al rescate de famílias y trabajadores.
También habla de cómo nos gusta imitar a los americanos aquí en Europa en cuanto a desregulación del mercado de trabajo y desguace del Estado de Bienestar. Lo que no menciona Moore es que España también regaló 30 millones de € de todos nosotros a los bancos.

El artículo siguiente alerta de que éstos mismos banqueros que recibieron el salvavidas del dinero público, son los que están volviendo a las prácticas de riesgo y presionan a los gobiernos para que les sigan dejando jugar al azar en los casinos de la economía mundial.

El casinocapitalismo ataca de nuevo
Manel Pérez – La Vanguardia
A instancias de Jaime Caruana –viejo conocido de los bancos y cajas españoles, a los que supervisó durante sus dos mandatos en el Banco de España–, el Banco de Pagos Internacionales (BPI), una especie de banco central de los bancos centrales que ahora dirige el español, ha reunido este mismo fin de semana en Basilea –una apacible población suiza sobre el Rin, en la frontera con Francia y Alemania– a los grandes banqueros. Caruana, especialista en el análisis y el control del riesgo de la banca que ya se granjeó durante su etapa en el Banco de España alguna mala palabra de los banqueros españoles a los que imponía cautelas y provisiones que los afectados juzgaban excesivas e innecesarias, cree haber detectado que los recientes y espectaculares beneficios de las entidades más relevantes de Londres y Nueva York tienen más que ver con un nuevo casino de riesgo y especulación que con el retorno a las prácticas bancarias tradicionales.

Esta próxima semana comienzan en el Congreso de Washington las audiencias públicas de la comisión de investigación de la crisis financiera al objeto de definir las causas que desembocaron en la actual situación.

Se trata de dos nuevos episodios de la batalla entre la élite financiera –muy gráficamente definida como el mundo de la banca de negocios, fondos de inversión y agencias de calificación, que operan desde sus cuarteles generales de los grandes centros económicos mundiales, especialmente Wall Street y la City de Londres– y la clase política y académica –que considera a los primeros los máximos responsables de la gran recesión que padece la economía global–.

Una batalla que se ha recrudecido durante los últimos meses y que por el camino ya ha dejado para las crónicas algunas batallas sonadas, en especial el abandono de la Administración Obama de cualquier intento serio de regulación financiera y las disputas entre los principales gobiernos en las cumbres del G-20.

Es una pugna entre quienes quieren más control sobre las finanzas y los que sucumben a la tentación o tienen interés en que la economía intente seguir funcionado igual que antes de la crisis.

Hablar de un movimiento coordinado para bloquear las medidas de control podría dar pie a acusaciones de maniqueísmo, pero lo cierto es que los grandes protagonistas de los años de euforia financiera actúan al unísono y con una energía desconocida en los últimos tiempos.

Algunos ejemplos. Las agencias de calificación de deuda, rating, que hasta antes de ayer otorgaban sin pestañear su bendición pata negra a las tóxicas hipotecas subprime comercializadas por la banca de negocios, han comenzado a satanizar las emisiones de deuda de los estados, poniendo en serios aprietos a algunos de ellos y arrogándose, frente a los gobiernos acosados por la recesión, el papel de gendarmes de las políticas de recuperación. No se sienten cuestionadas por su pasado poco glorioso, sino respaldadas por sus colegas de la comunidad financiera.

La gran banca de negocios de Nueva York y Londres se ha lanzado asimismo a una gran campaña contra la imposición de impuestos extras sobre sus bonus y amenaza con desertizar las ciudades en las que operan si los gobiernos no se olvidan de esas medidas.

Cuentan con el coro de algunos medios de comunicación anglosajones, que han dejado para la historia magníficas páginas de periodismo económico, pero que, como todo ser humano, en estos tiempos tumultuosos se han dejado llevar por la pulsión de ver la paja en el ojo ajeno antes que la viga en el propio. Incapaces de detectar los problemas de la banca con la que compartían vecindad, pronosticaron el hundimiento de los sistemas bancarios de medio mundo, España incluida,y no advirtieron que el suyo se les caía encima. Ahora secundan los puntos de vista de esos grupos que amenazan con el infierno si no se siguen sus dictados. Mientras el mundo sigue combatiendo la crisis y las empresas sucumben por la falta de financiación, la élite financiera ha vuelto a los beneficios y el reparto de primas descomunales. Su próximo objetivo será más desregulación y el ataque a los programas públicos de estímulo. Su argumento, que las cosas pueden volver a funcionar igual que antes de la crisis. Un mensaje muy peligroso.

Yo lo decía en mi modesto relato sobre las causas de la crisis "cuando en un juego no hay reglas, el aprovechado de turno o el que tiene más suerte gana". Ya va siendo hora de ponerlas y sentar las bases para una sociedad más justa y democrática ¿o no?

No anem bé

2010-01-13T17:49:00.000-08:00

M'agradaría que la primera anotació de l'any fos més agradable i optimista, però llegir el diari o mirar la TV els darrers dies m'ha fet agafar ganes de treure les primeres farinetes, i no és pels excessos de festes, tampoc és per mirar els Matins de TV3 o l'Ana Rosa, això només provoca acidesa. M'explico:

L'alcalde de Seseña (Toledo), d'IU haurà de pagar un milió d'euros de fiança per denunciar les barbaritats urbanístiques d'"El Pocero". Si per denunciar a corruptes has de pagar una multa, no anem bé. Podeu llegir la notícia aquí.

Falange Española de las JONS va denunciar al jutge Garzón per voler investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme y el Tribunal Suprem ho ha admès a tràmit. Què passaria si aquest cas es donés a Alemania per exemple? Podeu llegir la notícia aquí.

Air Comet va presentar concurs d'acreedors i va despatxar a tota la seva plantilla, a més de deixar penjats a centenars de clients que van quedar-se sense poder volar. El seu propietari, Díaz Ferran, segueix sent el representant dels grans empresaris espanyols a la CEOE i cada cop que parla puja el preu del pa. Si aquest home és l'empresari model, també cal que s'ho facin mirar. Podeu llegir la notícia aquí.

El Govern de Vic (CiU, PSC, ERC) ha decidit no empadronar als immigrants que no tinguin permís de residència o treball. Cal recordar que estar empadronat és un requisit per accedir a drets bàsics com la sanitat o l'educació. Podeu llegir la notícia aquí.

En resum, es vol que els immigrants siguin ciutadans de tercera i quedin exclosos; els feixistes campen "a sus anchas"; denunciar la corrupció es penalitza i els empresaris poden fer i dir el que volen perquè són intocables. No anem bé. Realment és aquesta la societat que volem construïr?

Bon 2010

2009-12-31T10:49:00.001-08:00

Els millors desitjos per aquest 2010 que comença en unes hores.
Força, salut, amor i somriures per a tots i totes.

Ens veiem aviat ;-)

Hopenhagen: Carta per en Lluc

2009-12-22T05:50:00.000-08:00

Em sap greu fer parasitisme blocaire, però aquesta carta d'en Joan Herrera al seu fill tornant de Copenhage resumeix molt bé com les esperances d'aquest "Hopenhagen" s'han vist frustrades per la manca d'acord, compromís i lideratge.

"Lluc, torno a casa amb les butxaques buides. A Copenhague, la cimera on s'havia de pactar l'acord que permetés governar el canvi climàtic, no s'han posat d'acord. O millor dit, s'han posat d'acord en no assumir compromisos. Els EEUU demanaven transparència però no volien assumir una retallada en les emissions de CO2. La Xina no volia sentir parlar de cap control extern. El president del Brasil, Lula da Silva, va ser l'únic que va fer un pas endavant oferint posar diners per als països més pobres, des d'un país on encara hi ha profundes desigualtats.

A la cimera no hi havia societat civil. Hi havia un únic representant de la societat civil, en Joaquín Nieto, de l'ONG Sustain Labor, que seguia la cimera i els acords. En un moment donat va demanar a la ministra Espinosa, de Medi Ambient, que es reunís amb les entitats ambientals desplaçades a la capital danesa. Però res de res.

Ahir al matí ens vam veure amb el president Zapatero, i ens va donar una visió optimista -cosa que el caracteritza- de l'escenari. Estava convençut que s'arribaria a l'acord. I de fet no es va equivocar. Finalment va haver-hi acord, però l'acord s'apropa poderosament al no res, perquè és una declaració genèrica, sense compromís de reduccions d'emissions, sense compromís de finançament dels països del sud, sense calendaris... Ni tan sols s'ha marcat un termini per arribar a un acord vinculant.

En aquest principi de segle XXI el planeta és cada cop més bipolar. Els pols són els EEUU i la Xina. I Europa cada cop pinta menys. Ahir, Europa era incapaç de fer un gest que forcés a l'acord, sense lideratges clars i sense un compromís de reducció d'emissions del 30% independentment de l'acord, cosa que hauria obligat la resta de països i potències a moure fitxa. Davant la manca de lideratge europeu, la resta de principals potències pactaven una declaració genèrica, que la UE ha acabat acceptant.

Mentrestant, un bon amic és en una presó danesa. Al director de Greenpeace Espanya, Juancho López Uralde, li demanen una pena que pot anar de 6 mesos a 6 anys de presó per haver-se colat al sopar de gala d'abans d'ahir i haver desplegat una pancarta que deia “Els polítics parlen, els líders actuen”.
Lluc, el dia que vas néixer va ser el dia més feliç de la meva vida. Havies arribat i tot adquiria un nou sentit. Amb els dies vaig arribar al convenciment que cap persona que fos pare o mare podia donar l'esquena a aquest repte que és aturar el canvi climàtic, perquè voldria dir menystenir el futur dels fills. Però ara mateix penso que potser m'equivocava. Sovint la nostra espècie, la humanitat, actua més com una plaga, incapaç de dominar el medi que l'envolta, simplement el depreda, l'esgota, l'esquilma, sense tenir present el que vindrà després. I els nostres líders estan atrapats en una agenda política en la qual no els passa factura no prioritzar el medi. Quan penso en el teu futur em ve al cap que de la mateixa manera que la meva generació pensa en l'Europa dels anys 30 com aquella que no va ser capaç de frenar els règims totalitaris i els seus genocidis, potser quan creixis la meva generació serà recordada com aquella gent estúpida de principis del XXI que va ser incapaç de frenar el canvi climàtic quan eren a temps de fer-ho.

Per poder canviar les coses encara ens falta una ciutadania global. I el que és imprescindible és aconseguir que aquells irresponsables que no donen prioritat a la lluita contra el canvi climàtic paguin penyora electoral. Modestament intentaré aportar el meu gra de sorra. El proper any encapçalaré les llistes d'ICV a les eleccions catalanes. Sense dubte parlarem i debatrem sobre molts temes que acabaran per afectar-te d'alguna manera. Però, encara que ho intenti sovint, probablement acabaré parlant poc del que afectarà més la teva vida: el canvi climàtic.

Encara som a temps. Tot i que el temps s'esgota, encara podem canviar el curs de les coses. Potser hi ha qui especula a portar-nos al límit de l'abisme, però al teu voltant moltes persones continuarem treballant diàriament per evitar-ho. Espero que quan llegeixis aquesta carta, la vegis com un atac de rebel·lia i d'indignació contra l'acord més decebedor d'aquesta dècada. També espero que aquests dies donin peu a la reacció de tota una generació que digui ben clar "jo vull continuar convivint amb el planeta i vull que els meus fills també puguin fer-ho".

Joan Herrera

Pisos per a joves. Segur?

2009-12-04T07:14:00.000-08:00

Després de moltes indefinicions per part de l’equip de govern, els pisos municipals de Viladecavalls seran de protecció oficial a preu concertat. CiU va decidir acollir-se a aquesta modalitat a corre-cuita ja que l’any vinent desapareix, i va comptar amb els inestimables vots a favor dels seus exsocis de la PVA i dels regidors no adscrits.

Això suposarà tenir 63 pisos de compra -per a joves- a un preu aproximat d’entre 120.000 i 180.000 € -entre 20 i 30 milions de les antigues pessetes- disponibles per a entregar d’aquí poc. Aquest preu resulta del preu de construcció d’aquests pisos que, sense repercutir el cost dels solars on estan construïts, ascendeix a 2.180 € aprox. el m2, segons les dades de que disposem.

Ara bé, a la vista d’això em sorgeixen algunes preguntes:
Els diferents governs que han treballat aquestes promocions han preguntat als i les joves què necessitem per a la nostra emancipació?
La resposta és sí. Al Pla Local de Joventut de Viladecavalls encara vigent, els joves entrevistats no demanen pisos de compra, sinó de lloguer assequible; que els permetin fer una primera emancipació per, en un futur, poder optar a la compra.
A més, segons l’Observatori Jove de l’Habitatge, a Catalunya, per a una persona entre 18 i 34 anys, el cost d’accés al mercat de l’habitatge lliure és del 71,8% i per als joves de 18 a 24 anys suposa el 97,2% del seu sou. I si mirem les dades per sexe, per a un home jove aquest cost suposaria el 66% del seu sou i per a una dona jove el 80%.

En comptes d’escoltar aquestes demandes i fer front a una realitat també present al nostre municipi, a Viladecavalls els i les joves tindrem pisos de compra a preus molt similars als de mercat. Això no són pisos per a joves.

Algú s’ha plantejat que cap banc donarà una hipoteca a un “Jove tipus”, en el millor dels casos mileurista i amb un contracte eventual? I que un aval dels pares o una hipoteca a 40 anys no té res a veure amb l’emancipació?

Des que van començar a construir-se aquestes promocions, molts coneguts i amics m’han preguntat: escolta Carles, com està el tema dels pisos per joves a Vila? Què els puc dir ara?
Doncs que això és el resultat d’un despropòsit i d’una gestió no dolenta, sinó simplement del tot incompetent. No és de rebut jugar amb un tema tant sensible com aquest i crear falses expectatives entre el jovent del poble.

Caldrà seguir buscant fórmules per abaratir el preu final d’aquests pisos, tot i que les passes en el sentit contrari ja han estat moltes.

CiU i PVA en contra de la transparència, participació i bon govern a Viladecavalls

2009-11-30T04:07:00.000-08:00

Des d'ICV vam presentar una Moció al Ple del passat 26 de novembre amb una sèrie de mesures per fomentar i assegurar més transparència, participació i bon govern a nivell local:

La millora pel bon govern i la transparència local hauria de consistir, fonamentalment, en:

Ø Més transparència i bon govern

- Generalitzar la figura de la Carta de Serveis Públics a totes les corporacions locals i serveis municipals, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, establint terminis i determinant nivells de qualitat de la prestació dels serveis. Les cartes de serveis públics han de servir per posar de relleu el cost i la rellevància del servei, així com la responsabilitat de la ciutadania.

- Aprovació de la llei de l’accés a la informació pública per tal de permetre als ciutadans conèixer la informació pública que es considera bàsica i essencial per tal de garantir la participació efectiva en la vida pública.

- Desplegament a nivell local del que es determina a la Llei Audiovisual de Catalunya, per garantir un funcionament democràtic i plural dels mitjans de comunicació locals.

- Potenciar la figura del Síndic de Greuges i dels Síndics i Defensors locals, dotant-los d’una base legal i d’uns recursos, que garanteixin la seva independència dels respectius governs municipals.

- Sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió dels serveis i procediments de l’administració local i incorporar mecanismes de control en les contractacions d’obres i serveis de llarga durada a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència.

- Crear una declaració pública d’activitats econòmiques i patrimonials dels càrrecs electes, perquè formulin declaració sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i declaració de béns patrimonials. Els Registres d’Interessos constituïts tindrà caràcter públic.

- Limitar la proliferació d’empreses i consorcis públics, augmentant-ne els controls i la justificació davant els ciutadans i ciutadanes que han de conèixer la seva existència i la seva missió pública. Les empreses han de disposar d'espais que informin dels seus objectius, de la composició dels consells d’administració i de la seva activitat.

- Impulsar els Codis ètics i de desenvolupament del Dret a la Bona Administració sota els principis d’igualtat i no discriminació, absència d’abús de poder, imparcialitat, independència, objectivitat, transparència, participació i accés a la informació, protecció de dades i drets lingüístics.

- Impulsar que les administracions locals elaborin i facin pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, a partir dels criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels ciutadans i ciutadanes.

- Creació de l’Estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i deures. Els regidors i regidores que es troben a l’oposició ha de gaudir d’una regulació i empara específica perquè puguin exercir les seves funcions de fiscalització i control en els contractes i adjudicacions.

- Garantir la presència de l'oposició i dels sindicats a les taules de contractació.

Ø Augmentar els controls i la participació en les polítiques urbanístiques.

- Promoure les modificacions necessàries del sistema de transformació del sòl a l’Estat espanyol passant d’una situació en què la propietat s’apropia de la pràctica totalitat de la plusvàlua que genera l’acció urbanística a un sistema alternatiu on l’aprofitament urbanístic sigui objecte de concessió.

- Impulsar la creació efectiva dels Consells Assessors Urbanístics (tal com diu la Llei d’urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desenvolupa) per a formular i plantejar criteris i alternatives d’ordenació, considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible i estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana.

- Creació d’una oficina específica de l’Agència Tributària de seguiment de l’activitat urbanística que tingui per objecte el creuament de dades de les declaracions fiscals i els documents urbanístics.

- Elaboració de criteris que han de permetre evitar situacions de monopoli en l’atorgament de contractes administratius.

- Aprovació de la iniciativa ciutadana municipal, com a regulació específica per a l'àmbit local de la iniciativa legislativa popular, amb l'objectiu de facilitar la intervenció ciutadana dirigida a promoure determinada actuació dels governs locals. Aquest instrument permetria sol·licitar intervencions orals als plens i proposar punts a l'ordre del dia, demanar informacions o explicacions sobre actuacions municipals o proposar un text normatiu o l'adopció d'un Acord.

- Regulació dels conflictes d’interessos, per a totes les persones que intervenen en l’aprovació dels instruments de planejament urbanístic i dels contractes administratius

- Establir programes específics de participació ciutadana per reforçar el paper de les organitzacions socials que vulguin fer seguiment de les actuacions urbanístiques als municipis.

Algunes són mesures que ja hem demanat amb antelació i per separat, però consideràvem important que l'Ajuntament de Viladecavalls agafés aquest compromís de fer les coses ben fetes.

Doncs bé, la proposta no va prosperar degut als vots en contra de CiU i Paco Vega. I els seus arguments van ser: "és una carta als reis", "quan l'Estat i la Generalitat compleixin això, nosaltres també ho farem". O, un desafortunat Paco Vega que a la proposta de declaració pública d’activitats econòmiques i patrimonials dels càrrecs electes, va argumentar que "atenta contra el dret a la intimitat" i que "lo próximo que serà, decirle al ciudadano que detrás tengo un agujero y...".

Potser per ser conseqüents amb la seva mala gestió i mal govern, tant CiU com el seu ex-soci van rebutjar la Moció.
De totes formes, no deixa de ser sorprenent que qualsevol càrrec públic es negui a fer més democràtica la institució de la qual en forma part, com és en aquest cas l'Ajuntament.

Fem memòria: franquisme vs. catalanisme. La Catalunya de tots vs. la "seva" Catalunya.

2009-11-20T05:36:00.000-08:00

Tal dia com avui cal recordar que la burgesia catalanista no va dubtar en recolzar el franquisme per protegir els seus interessos de classe. Quina legitimitat pot tenir la dreta catalana ara quan s'envolica en la senyera per defensar aquests mateixos privilegis de classe?

léase. supressió de l'impost de successions per no pagar per les seves propietats, defensa de l'escola privada i a poguer ser catòlica, defensa de la sanitat privada, defensa aferrissada del lliure mercat, defensa dels impostos sobre el treball i no sobre el capital i la propietat...

Us recomano la lectura d'aquest article del professor Vicenç Navarro en que aborda aquest mateix tema.

P.D.: El 20 de novembre de fa 34 va morir el dictador. 40 anys abans, el diari de referència de la dreta catalana actual aplaudia la seva victòria.

Dels casos de corrupció al "tots són iguals"

2009-11-03T07:25:00.000-08:00

Ja fa uns dies que aquesta imatge, un cartell de pre-campanya de les darreres eleccions catalanes, corre per les xarxes socials d'internet.
Està present entre els ambients més "iniciativerus", però crec que respon a la necessitat que tenim la gent que pertanyem a partits polítics honestos de refermar-nos en el nostre compromís per la gestió ètica que fem d'allò públic.

Els casos de corrupció d'aquests darrers mesos (Gürtel, Pretòria...) posen al descobert, a part de les vergonyes dels partits grans (PP, PSC-PSOE i CiU); un procés de "berlusconització de la política" que abarca des de la política municipal fins determinats governs autonòmics.
Davant aquest context, la gent, ja de per si allunyada de la política en general, de seguida s'apunta al "tots són iguals". Certament, és el més fàcil. Però, segur que tots són iguals? Fem una ullada a les sigles corruptes. Com he dit abans "només" són un grup de tres, els tres grans. A més, es pot passar de la política, però la política no passa de tu. I si no fas política, te la fan, i a sobre corres el risc que te la facin malament.
Per tant, al tanto amb els discursos populistes que l'únic que reflexen és una actitud passiva i còmoda o, pel contrari, el desprestigi d'allò públic.

A ICV fem els deures i seguim apostant per una manera decent de fer política i, per això, vam proposar ja al 2005 a totes les forces polítiques una reforma de la llei de financiació dels partits que no van acceptar i, per això, tornem a proposar ara la signatura d'un Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern.

Fins i tot a pobles petits com Viladecavalls, hem viscut els pitjors anys pel que fa a la a la banalització de la política i la gestió irregular i poc transparent dels recursos públics. Actualment hi ha una investigació oberta per part de fiscalía per tal d'esclarir algunes actuacions, que espero i desitjo arribi fins el fons de tot plegat.
Mentrestant, els GM d'ERC i ICV vam proposar al Ple del passat mes d'octubre la realització d'auditories a l'Ajuntament i Viladecavalls Multigestió S.L. Per transparència i aplicant l'ètica de la que abans parlava, necessitem quantificar l'edeutament real de l'Ajuntament i auditar la gestió política dels darrers 3 anys. Els veïns i veïnes també ho han de saber.
El més contradictori del darrer Ple, va ser que al mateix temps que acordàvem auditar la gestió política de CiU (amb els diferents socis) al capdavant del govern municipal dels últims anys; CiU presentava una moció per posar el nom de Sebastià Homs al nou pavelló municipal.
Aquestes coses només passen a Viladecavalls.

Espero que tant uns com altres tinguem memòria històrica i canviem aquesta berlusconització pel que hauria de ser la normalitat democràtica: la posada en valor d'allò públic i col·lectiu.

De visita a Circutor: com combatre la crisi energètica des de l'estalvi i l'eficiència

2009-10-26T04:52:00.000-07:00

El passat divendres vaig tenir la sort de poder acompanyar el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a la seva visita a la planta de Circutor a Viladecavalls.

Aquests dies que principalment es parla de crisi econòmica i financera; cal seguir recordant els estralls que la crisi ecològica està, també, causant al món globalitzat en que vivim.
Una crisi ecològica que té conseqüències com el canvi climàtic i l'escalfament global i que, alhora, genera una escassetat de recursos energètics. Sap greu parlar un altre cop de crisi, però és així; estem davant d'una crisi energètica derivada del consum ineficient i de la dependència dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas). Fonts d'energia que, com el seu propi nom indica, son finites, no renovables.

Doncs bé, sense enrollar-me més, ja que tampoc sóc un expert, a Circutor es dediquen precisament a dissenyar productes per a l'estalvi i control energètic d'edificis, vehicles, etc i ,alhora, treballen amb energies renovables tals com l'eòlica i la solar.

Els gerents de l'empresa van explicar-nos que pràcticament no han notat la crisi. I no és perquè si. Treballen a un sector que alguns dirien que és el futur, jo crec que ja és el present. No és casualitat que exportin a més de 100 països i que el seu principal client sigui Noruega.
L'eficiència energètica i l'estalvi, juntament amb el desenvolupament i l'aposta per les renovables hauria d'estar a les agendes de tots els països del 1r món. Això contrasta amb l'aposta per les nuclears del govern espanyol.

Ja per acabar, a Circutor van ensenyar-nos una estació de càrrega de vehicles elèctrics. A Viladecavalls està prevista la instal·lació d'una d'aquestes terminals de càrrega. Grans marques com Volvo, Toyota o Nissan ja tenen enllestits nous models d'híbrids endollables. I és que els cotxes elèctrics, tant híbrids com purs, hauran de ser, necessàriament, els vehicles del futur.

Més transparència i més lloguer

2009-10-22T04:39:00.000-07:00

El govern de CiU anuncia que abans d'acabar aquest any finalitzaran les obres dels habitatges promoguts per l'Ajuntament a través de l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió S.L., tot i que la premsa recull l'esdeveniment, no es faciliten més dades que seran en règim de venda, que l'alcaldessa serà l'encarregada d'efectuar l'entrega formal de les claus i que properament es presentarà l'esborrany de les bases d'adjudicació. Però no es diu res dels preus d'aquests habitatges, que segons ens han informat rondaran els 2.400 euros per metre quadrat , als que cal afegir uns 14.000 euros més de la plaça d'aparcament annexa a cada pis.

Aquestes promocions arriben en un moment en que el mercat immobiliari està en una situació d'estancament, amb preus a la baixa, una nombrosa oferta i una demanda que no té possibilitats d'accedir a l'habitatge. Aquests habitatges s'afegeixen a un parc, ja prou nombrós, en busca de compradors.

El preu que han fixat des de la promotora municipal no incorpora la repercusió dels terrenys, en aquest supòsit s'enfilaria per sobre dels 3.000 euros. Des d'ICV creiem que no ha estat bona una gestió pública que genera preus com qualsevol altra promoció privada. A més, la decissió premeditada per part del govern municipal de no voler definir exactament el règim dels habitages, (ni son V.P.O., ni concertats) representa ara un obstacle no només per establir les bases d'adjudicació, sinó també per establir un preu just i alhora assequible.

Per altra banda, la precaria situació econòmica de l'Ajuntament i per extensió de la pròpia promotora municipal és un element que pressiona i omple d'urgències unes decissions que s'han de prendre amb la màxima prudència.

No podem, per tant, afegir-nos a aquesta carrera d'obstacles, sense tenir un coneixement del tot transparent tant del procés de la gestió, com de la situació econòmica de l'Ajuntament i de la promotora Viladecavalls Multigestió S.L. Aquesta és per sobre de qualsevol altra la urgència en aquests moments.

Cal conèixer quin és el cost real de les promocions, copsar la viabilitat de l'empresa en el cas, del tot previsible, que la venda dels pisos s'allargui en el temps. Explorar les diferents opcions en l'oferta, no només V.P.O, preu concertat, sinó també el règim de lloguer que els temps reclamen.

El debat de les bases d'adjudicació ha de ser posterior o si es vol paral.lel a l'auditoria. A ningú se li escapa que aquestes bases i el preu final, s'han d'ajustar als objectius que prèviament s'han d'establir, i a un mercat que no te res a veure amb temps passats. Tenim un problema com qualsevol altre promotor, agreujat per la manca de definicó del projecte i de transparència.

Per últim, reiterem la nostra aposta per; un cop aclarits tots els dubtes que plantegen aquestes promocions, un parc de pisos de lloguer assequible a Viladecavalls.

Cal donar una solució adequada a les necessitats d'allotjament de les capes de població amb rendes mitjanes o baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d'oferta de mercat. Principalment: joves, gent gran, discapacitats i persones amb pocs recursos econòmics.

Patriotisme, religió i altres temes seriosos

2009-10-12T14:50:00.000-07:00

Avui, dia de la hispanitat, ha sigut un bon dia.

M'he llevat tard, ja que ahir vaig estar al Festival de Sitges fins tard i a l'hora de dinar hem celebrat l'aniversari del meu pare. Es fa gran, al igual que tots i totes. Sempre he pensat que els aniversaris són dies en que ens donem la llicència per expressar sentiments, està "socialment permès" dir un t'estimo, fer abraçades, dir el que aquesta persona significa per a tu, fer regals... expressar en general.
A la tarda he anat al cine a veure una pel·lícula que van recomanar-me els meus pares i que ja tenía ganes de veure, Ágora d'Alejandro Amenábar.
M'ha agradat molt i la recomano a tothom. Parlant de sentiments, casi em surt la llàgrima, però el meu sentiment de ràbia ha guanyat la batalla i al final no he plorat.
Amenábar fa una crítica ferotge a dues de les grans religions de la història universal: el cristianisme i el judaisme. I és una crítica que va directament a l'arrel, als orígens d'ambduess religions, a on pot fer més mal. Molt valent.
Amb el que em quedo de la pel·lícula és amb la dialèctica entre filosofia vs religió. De com la filosofia, el pensament, la cultura entesa com a transmissió de coneixements de generació en generació; ens fa lliures. I de com les religions inventen i en fan doctrina d'aquestes invencions. Doctrina que, per altra banda, sovint es porta a l'extrem del fanatisme i esdevé el sentit últim de la vida per algú o per molts.
En aquest punt és on la religió (a banda d'una mentida creada per fugir de les pors i les preguntes de l'ésser humà) és perillosa i una font constant de conflictes.

També volia reflexionar, aprofitant la festivitat del dia, sobre el patriotisme. Sobre el sentir-se molt d'aquí o d'allà, sobre fer banderes i estimar-se molt una terra.
Jo em considero català, he nascut a Catalunya i m'agrada. Però per sobre de tot em sento ciutadà i persona del món (això també lliga amb el que es preguntàven a l'Alexandria del s. IV d.c. sobre si la Terra era rodona o plana). De moment, només he pogut viatjar per Europa i em sento molt a gust tant a un poble o ciutat com a un altre. Perquè hi ha molt a descobrir i molt per veure i valorar a tot arreu. Pot quedar molt hippie, però és el que penso. Hi ha gent maca i dolenta tant a Madrid com a Andorra, per dir algo.
El que vull dir amb això és que no celebro especialment ni el dia de la hispanitat ni la diada nacional de Catalunya. Em sento més aviat ridícul. Tenir un dia de festa, però, és d'allò més constructiu i assenyat.
La desfilada militar de Madrid és repugnant, però suposo que ja sortiran d'altres articles o comentaris que se la carregaran amb més gràcia que jo. Si aquí fessim una desfilada dels Mossos amb l'uniforme de gala l'onze de setembre, mentres la classe política i la noblesa s'ho miren des de la grada, ho trobaria igual de "barroc".

Sí que celebro molt més, per posar un exemple, el dia de Sant Jordi; però no perquè sigui una tradició catalana ancestral ni perquè el tal Jordi fes quelcom heròic que el portés a ser Sant després de la seva mort; sinó perqué és un dia especial. Un dia en que, com jo he pogut fer avui, es perceben i es demostren sentiments i es gaudeix del coneixement i el pensament, tant popular com científic.

De la ética y el morbo

2009-10-02T04:24:00.000-07:00

El pasado jueves 24 de setiembre, día de la Mercè, se celebró el primer pleno ordinario del nuevo curso. Fue el primer pleno con Regina Parellada como alcaldesa i el primero en que el equipo de gobierno de CiU se encuentra en minoría.
Entre otras cosas, se aprobaron: la celebración de Plenos de manera mensual (antes eran cada dos meses) los sueldos y retribuciones de los 13 concejales del consistorio (los mismos que en el 2007 con la actualización del IPC), el nuevo cartapacio y los representantes en las diferentes instituciones y consejos municipales, una moción de ERC solicitando el apoyo a las consultas populares por la independencia de Catalunya, una moción de ICV en la que solicitamos una solución urgente al paso entre andenes de las estaciones de RENFE y una moción de los concejales no adscritos en que se pedía que todos los concejales recibamos el resumen de prensa diario.

Desde ICV votamos en contra de las retribuciones, dado que son las mismas que votamos en contra en su día y debido a que no consideramos justificable ni de recibo la dedicación exclusiva del 1r teniente de alcalde, Josep Faure. No avalamos su gestión al frente de Viladecavalls Multigestió y, por lo tanto, dudamos de su ideonidad en el cargo político que actualmente ostenta.
También nos abstuvimos en relación a la moción de ERC por motivos obvios. Aunque apoyamos la celebración de consultas populares para temas que afecten a la ciudadanía en general, ICV es un partido federalista.
También preguntamos al gobierno sobre el mantenimiento de calles, sobre el servicio municipal de Bolsa de Trabajo y sobre la Junta Local de Seguridad. Cuando tengamos las respuestas ya las publicaré.

El momento más desagradable y escabroso, se dió en el debate de una moción que presentaban los concejales no adscritos en la que, por un lado, se pedía la constitución de una comisión de seguimiento de las actuaciones realizadas por Fiscalía en nuestro Ayuntamiento; y por el otro, se planteba la posibilidad de querellarse contra los medios de comunicación por "manchar" la figura y memoria del ex-alcalde Sebastià Homs.
En éste punto, Francisco García y Conchi Martínez se encontraron sólos defendiendo su moción. Todos los grupos la consideramos fuera de lugar, ya que es fiscalía quien tiene que hacer las investigaciones pertinentes y una vez haya una sentencia, ésta será pública. Porque el ayuntamiento no se encuentra en disposición de meterse en más procesos judiciales y menos contra los medios de comunicación que son libres de informar de lo que consideren oportuno. Y porque la memoria del alcalde pertenece, más que a nadie, a sus familiares y amigos.

En éste último asunto me quiero detener especialmente. Regina Parellada tuvo que plantear a todos los presentes la pregunta de:"¿hasta cuando va a durar ésto?", un familiar de Homs le trasladó ésa misma angustia el mismo día del pleno.
Creo que, afortunadamente, no había ningún familiar de Homs presente aquella noche en la sala de Plenos, porque muchas cosas de las que se dijeron me llegaron a repugnar incluso a mí que sólo tuve una vinculación profesional con él.
Es carroñero mezclar a una persona que ya no está con asuntos que nos pertoca ahora a nosotros, y a otras instancias, resolver; y de todo éste barullo pretender hacer un posicionamiento político. Es repugnante que el presidente de una asociación de vecinos plantee preguntas al Pleno sobre los días anteriores a la muerte de Homs. Y es impresentable que un concejal se preste a leerlas.

Ya basta. Desde éste espacio de opinión personal me permito pedirle a el Sr García Cano y a otras personas que se escudan en anónimos que dejen ya de una vez de hacer política de pistolero y de alimentar el morbo. Creo que todos nos merecemos un respiro. Yo al menos sí. Por favor, dedíquense a ejercer su cargo de manera (al menos) no destructiva.

Tenemos dos auditorias pendientes que realizar, obras pendientes por pagar, obras pendientes por finalizar, calles que adecentar, centenares de parados a los que prestar atención, proyectos ilusionantes que diseñar de cara a un futuro... ésto es lo que nos debe de preocupar. Todo lo demás sólo sirve para dividir, crispar y alejar a la gente de la política.

Habemus alcaldessa, però... i el canvi de debò?

2009-07-30T13:12:00.000-07:00

Ahir a la tarda xerrant amb uns amics a una terrassa de Sabadell vaig adonar-me que d'aquests dos anys que porto com a regidor de l'Ajuntament de Viladecavalls ben bé en podria escriure una novel·la o un manual de supervivència per a nous regidors.

Em preguntaven per la situació actual de Viladecavalls i contínuament havia de referir-me a situacions del passat, a decisions que tenen determinades conseqüències. A la conclusió que vam arribar va ser que tot plegat resulta excessiu i amb final tràgic. Fent memòria podem recordar un parell de crisis de govern i abundants rumors. La cronologia dels fets va ser aquesta: Paco Vega surt del govern, el que porta a CiU a buscar un pacte amb els socialistes, a la vegada que aquests últims es queden sense partit.

Aquest és el ball de cadires. Paral·lelament a això, durant aquests anys l'Ajuntament ha estat comandat per (a banda de Sebastià Homs) dos càrrecs de confiança que han fet i desfet el que han volgut en quant a afers urbanístics es tracta. La conseqüència d'això ha sigut un Ajuntament endeutadíssim i sense cap mena de control econòmico-financer. Un d'aquests càrrecs de confiança, en Toni Florido, quedaría fora de plantilla ara que Regina Parellada és alcaldessa. Però l'altra F, la d'en Josep Faure, suposadament guanyaría pes en la composició del nou cartipàs. El fins ara gerent de Viladecavalls Multigestió S.L., és des del passat 28 de juliol regidor de l'equip de govern.

El discurs d'investidura de la Regina Parellada va ser, en la meva opinió, moderadament esperançador. Té la intenció de governar amb la mà estesa (cosa insòlita fins el moment) i de donar transparència a la gestió municipal, començant per fer una auditoria als comptes de Viladecavalls Multigestió.
De tota manera, els aires de continuïtat segueixen estant presents. És objectivament contradictori auditar l'empresa que liderava l'ara regidor convergent Josep Faure. Si la forma de treballar d'en Faure com a gerent generava desconfiança, perquè hem de confiar ara en la seva gestió com a polític? I la pregunta definitiva: perquè hem de confiar ara en la bona fe dels sis regidors de CiU si són corresponsables de l'actual drama?

Sigui quina sigui la resposta, des d'ICV ens felicitarem si en aquests dos anys la normalitat torna al nostre Ajuntament. Normalitat en les relacions humanes, normalitat en les relacions laborals i normalitat en les relacions polítiques. És això en el que ens hem de concentrar aquests dos anys que queden fins que el 2011 els veïns i veïnes decideixin un nou consistori. Això, i fer net en quant a números. Si hi ha brutícia s'haurà de deixar aflorar. Seguirem demanant auditories del que faci falta, si no han sigut capaços ells, haurà de venir algú de fora a posar ordre a la casa.

M'agradaria que arribés un dia en que els meus amics se n'alegréssin, en comptes de posar cara d'interrogant quan els parlo de la política a Viladecavalls. Estic convençut que aquest dia arribarà.

Dol oficial per la mort de Sebastià Homs

2009-07-16T15:57:00.000-07:00

Aquí podeu llegir el comunicat oficial de l'Ajuntament de Viladecavalls.

L'esquerra i la dreta de debò

2009-07-01T03:36:00.000-07:00

Aquests darrers mesos hem viscut un parell d'episodis en la política estatal i catalana que il·lustren que l'eix esquerra-dreta és l'eix fonamental pel qual s'articula la política. Per molt que als poderosos i la dreta i alguns sectors sobiranistes els interessi dir que ja no compta, aquí en teniu alguns exemples de tot el contrari:

A mitjans de Juny, Joan Herrera (ICV) va interpel·lar al Govern Zapatero sobre la necessitat de reorientar la seva política fiscal i va aconseguir un principi d’acord: posar límits al xec dels 400 euros per a les rendes altes, donar progressivitat als ajuts a la natalitat (més ajuts a les famílies més necessitades), incrementar els impostos a les rendes altes, acabar amb els privilegis d’alguns esportistes d’elit i tirar endavant una reforma fiscal verda començant per l’impost de circulació.
Un acord que va durar 6 hores. Finalment, el PSOE va decidir retirar l'acord i buscar el recolzament de CiU per tal que res no es mogui. Per tal que l'Estat espanyol continuï ostentant la primera posició del rànking dels països que recapten menys impostos d'Europa (32'8% del PIB), sobretot per part de les classes mitjanes-altes que, entre d'altres, no han de pagar impostos per patrimonis superiors al milió d'euros.

Un altre exemple que posa de manifest les diferències entre un partit d'esquerres i un de dretes és el debat i votació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) d'avui mateix al Parlament.
Una Llei que hauria de ser de país i de consens entre tota la comunitat educativa (mestres, pares i mares, sindicats, associacions d'estudiants...) i que, en canvi, s'ha resolt mitjançant un acord entre partits (PSC, CIU i ERC). Una Llei que serà la primera de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes sigui una opció amb dret a finançament públic.Una llei que permetrà que la Generalitat subvencioni la construcció de noves escoles concertades. En definitiva, una llei que reforça el model educatiu de doble xarxa (escola pública i escola subvencionada) de CiU i que homologa els centres públics i concertats en drets, però no pas en deures. Podeu consultar les esmenes clau d'ICV a la LEC aquí.
En aquest cas de la LEC, es posa de manifest el poder que encara exerceixen l'Església i les escoles d'èlit en l'àmbit educatiu, i que CiU i PP defensen com a lobby preferent. La llàstima és que només ICV hagi qüestionat el concert per a aquestes escoles que discriminen i poden acceptar o rebutjar un determinat perfil d'alumne.

Pot fer ràbia la "coletilla" de "de debò", però queda clar que ara per ara ICV-EUiA és l'única esquerra de debò a Catalunya i l'Estat espanyol.

Michael, descansa en paz

2009-06-26T04:57:00.000-07:00

Ésta noche ha muerto Michael Jackson a los 50 años. No quería dejar pasar el día de hoy sin hacerle mi pequeño homenaje o recuerdo de su vida como lo que fue, un gran artista.

Puede que todo lo que vaya a decir pueda no ser objetivo, pero tampoco lo pretendo. He crecido con su música, el primer disco que me compraron mis padres fue "Thriller" y desde entonces siempre me fascinó el Michael músico y bailarín.

Conforme yo fui creciendo y él haciendose mayor nunca me gustó su vida personal, pero supongo que después de todo fue una víctima de él mismo. A nivel personal siempre me lo he imaginado como una persona con complejo de Peter Pan. Un extraterrestre.

Pude conseguir un par de entradas para ir a ver sus últimos conciertos en Londres el próximo mes de agosto, pero al final me volveré a quedar sin poder escucharlo de cerca por segunda y última vez. Incluso en su declive personal y profesional consiguió agotar las entradas para 50 conciertos en menos de cuatro horas.

De todas formas, como ya he dicho antes, me quedo con el Michael artista. Sin duda, uno de los grandes y que ya forma parte de la historia de la música.

Michael Jackson - Beat It

La crisis explicada espontáneamente

2009-06-12T04:00:00.000-07:00

Reprodueixo literalment una resposta meva a una cadena de correus que va sorgir entre un grup d'amics (no vinculats políticament) després de les eleccions al Parlament Europeu.
Així doncs, el que a continuació llegireu no vol ser un article divulgatiu ni molt menys.
Crec també interessant fugir a estones del formalisme de la política, ja que moltes vegades parlem o es parla en termes que només entenen uns pocs.

La crisis principalmente viene por culpa de los bancos. Han dado hipotecas a todo el mundo para que pudiera vivir por encima de sus posibilidades. En el momento que empezaron a hundirse bancos en estados unidos, cortaron el grifo y se pusieron a mirar el patrimonio y las cuentas que tenian y se dieron cuenta de que habia mucha mierda x alli dentro.
Entonces decidieron ir a llorar al gobierno, y el gobierno (en este caso ZP) le dió dinero de todos nosotros sin pedir nada a cambio. Que han hecho los banqueros?, pues quedarselo y tapar agujeros. Siguen poniendo pegas para dar hipotecas y créditos a familias y pequeños empresarios.

Que no se venden coches? pues va, el papa Estado también da dinero a grandes empresas como Nissan o Opel que también este año han tenido beneficios astronómicos.

Porque los jovenes no podemos comprarnos un piso a no ser que cobremos mas de 2mil euros? porque nuestros "padres" (es un decir) las generaciones de la edad de nuestros padres (hasta el más tonto) se ha podido hacer de oro sólo a base de comprar y vender terrenos o immuebles, sin nungún tipo de límites. éso ha llevado a que en 10 años el precio de la vivienda se multiplicara cada año. El resultado? Miles de pisos nuevos vacíos y bloques a medio construir y miles de jóvenes viviendo hasta los 30 o más en casa de sus padres o en pisos-comuna.

Hay algo que no cuadra, no? Y la culpa no es de Zapatero, xke en todos los paises desarrollados estan igual. Cuando en un juego no hay reglas, el aprovechado de turno o el que tiene más suerte gana. Y ésto es lo que ha pasado. Los banqueros y empresarios mafiosos que se han lucrado durante éstos años estaran disfrutando de su dinero (probablemente en negro) vete a saber dónde. Y mientras, cada día miles de personas se quedan en paro.

Otro dato, y son encuestas de la unión europea, en los últimos años en Europa se ha generado mucha riqueza, pero han sido los años en que peor repartida ha estado. El poder adquisitivo de las familias ha disminuido notablemente y en cambio ésa riqueza se ha concentrado en pocas manos. Que han hecho éstos empresarios con esos beneficios? especular comprando y vendiendo immuebles y mejorar su calidad de vida (coches, casas, etc...). Que deberia haber hecho un empresario responsable? invertir en mejor tecnologia, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores... con el objetivo de que su empresa sea más competitiva.

Es una muestra de que el sistema tal cual ha estado montado hasta ahora ya hace aguas por todos lados. La avaricia por acumular y tener que conlleva el sistema capitalista necesita de unas reglas de juego para que el mundo no sea una jungla dónde impere la ley del más fuerte.

Por cierto, éstas normas de las que hablo, que no son otra cosa que leyes, ya las llevamos pidiendo desde la izquierda muchos años (salario mínimo a 1000 euros, que ahora es de 600; que paguen más impuestos los que más tienen; limitar el sueldo de los grandes cargos empresariales ...)

Los partidos de derechas (PP Y CIU), que curiosamente son los que han mejorado en las elecciones europeas, sólo piden mercado, mercado y mercado para seguir negociando hasta con derechos fundamentales como son el de una vivienda digna.

Espero que haya resultado didáctico ;-)

Europees 09 a Viladecavalls: dades i reflexions

2009-06-09T04:33:00.000-07:00

Font: Ministerio del Interior

Primerament, agraïr a tots i totes els que heu fet possible amb el vostre vot que Raül Romeva torni a ser un excel·lent eurodiputat. S'ho mereix per la feina feta, i ara que la dreta i l'extrema dreta seran més nombroses al Parlament Europeu la veu del Raül serà més necessària que mai.

Per començar a valorar els resultats a Viladecavalls, és imprescindible dir que la guanyadora de les eleccions ha estat l'abstenció; un 63% dels viladecavallencs/ques s'han quedat a casa. És una dada preocupant i més tenint en compte que el 70% de les lleis que ens afecten a tots i totes neixen a Brusel·les o Estrasburg. Els polítics i els partits hem de prendre bona nota i canviar el que calgui per tal d'implicar més gent en els processos de presa de decisions i, en definitiva, en els afers públics i col·lectius. Cada cop més, tinc la percepció que les persones individuals ens miren només el melic i els partits polítics també. I la política es quelcom col·lectiu que depèn de tots i totes nosaltres.

Entrant a valorar ara el que queda de formatge, que és poc més del 36%, una mostra poc representativa des del punt de vista sociològic; els partits que han millorat tant en nombre de vots absoluts com en percentatge de vot a Viladecavalls han sigut CiU i PP.

Convergència guanya un 8% de vots respecte a les europees de 2004 i el PP un 2%. La dreta creix a Viladecavalls, així com a Catalunya, l'Estat espanyol i, sobretot, Europa.
No deixa de ser sorprenent tenint en compte els nombrosos casos de corrupció que han esquitxat el PP en els darrers mesos (cas Gürtel). O l'èscàndol d'ADIGSA, en que càrrecs de CiU van estar implicats. Com tampoc no ho han tingut en compte els italians a l'hora de votar pel partit del mafiós i "putero" Berlusconi.

El PSC-PSOE segueix situant-se com a primera força política a Viladecavalls (34%) tot i perdre un 10% dels vots respecte al 2004. ERC perd poc menys d'un 3% del seu electorat.

ICV perdem un 2% dels vots respecte el 2004, principalment a Can Trias. Però a Viladecavalls continuem superant el percentatge de vot (7'19%) respecte la mitjana de la província de Barcelona (6'72) i del conjunt de Catalunya (6'09%).

En temps de crisi el populisme ven i la dreta en sap molt d'això. Tenen la capacitat de presentar-se com a defensors a ultrança dels interessos dels treballadors i les famílies quan el que realment defensen son els interessos dels lobbies i grans empresaris.

Quan Amèrica del sud gira a l'esquerra i a EUA sembla que han entès que el lliure mercat i l'especulació sense límits els ha portat a la crisi més gran de la seva història, a Europa ens abandonem a més mercat, mercat i mercat.

Caldrà una esquerra forta i unida i un moviment ecologista potent (això últim de moment avança a bon ritme) per tal de frenar les fortes retallades de drets i llibertats que poden venir d'una Europa que s'ha tintat de blau.

En democràcia la violència no té cabuda

2009-06-05T10:20:00.000-07:00

El passat Ple del 28 de Maig vaig presenciar un dels espectacles més lamentables des que sóc regidor a l'Ajuntament de Viladecavalls. El portaveu d'ERC i company, Lluís Soler, va ser agredit física i verbalment dins i fora de la sala de Plens.

Tot ve arrel que el mateix regidor denunciés públicament l'adjudicació d'una subvenció de 6.000 € a la Unión Deportiva Can Trias després que aquesta entitat ho demanés per instància.

Els que van protagonitzar aquest fet condemnable i totalment denunciable tenen noms i cognoms i son prou coneguts al nostre municipi, alguns d'ells tenen càrrecs de representació a la mateixa Unión Deportiva Can Trias i l'Associació de Veïns de Can Trias.

No volia deixar passar més dies sense dir el que penso al respecte ja que són fets molt greus.

1. Està clar i és del tot legítim manifestar-se pel que es vulgui, però mai utilitzant la violència. Diu molt poc respecte aquest grupuscle de persones.

2. És denunciable al 100% que al nostre Ajuntament es donin subvencions via instància. Els diners públics han de tractar-se amb rigurositat i equitat. Això també és una petita mostra de la classe de gestors públics que tenim al nostre Ajuntament.

3. A aquestes persones que diuen representar els interessos de la gent que vivim a Can Trias els demano que deixin, si us plau, d'embrutar el nom del nostre barri amb actituds com aquesta. A mi no em representen de cap de les maneres.

4. A l'alcalde de Viladecavalls li demano tolerància zero amb la violència. El passat dia 28 va "donar canxa" a aquesta gent en benefici propi, al mateix temps que expulsava a dues persones del públic per voler expressar pacíficament la seva opinió, també en benefici propi.

Tots aquests episodis lamentables són la conseqüència de la manera de fer política que patim des que Sebastià Homs és l'alcalde de Viladecavalls. O estàs amb mi o contra mi.
Alimenta l'odi donant peixet a hooligans com els que van increpar al Lluís el passat dijous, es fa amb càrrecs de confiança que li fan la feina bruta, pacta amb regidors que no defensen els interessos de ningú a part dels propis perquè ja no tenen partit...

A dirigents populistes i poc amics de la democràcia els ha funcionat durant algun temps, però no per sempre. Els mateixos gossos de presa que defensen ara a ultrança l'equip de govern trànsfugovergent poden atacar al seu amo en algun moment si aquest no els dóna el que volen.

El candidat europeista

2009-05-31T07:29:00.000-07:00

Us recomano llegir el perfil d'en Raül Romeva segons el diari el Punt.

I si us fa mandra llegir us convido a conèixer en Raül en persona el proper dimarts 2 de juny a Terrassa.

ACTE CENTRAL EUROPEES 09 AL VALLÈS OCCIDENTAL

2 de juny a les 19h

Centre Cívic President Macià
Rambla Francesc Macià, 289. Terrassa

Raons per votar ICV el 7 de juny (I)

2009-05-20T03:55:00.000-07:00

Entre el 4 y el 7 de junio del 2009, 375 millones de electores europeos van a elegir a sus representantes en el Parlamento europeo. Este Parlamento tendrá una influencia directa en las mayoría de las leyes aplicadas en la Unión europea.

Raül Romeva (ICV) es el eurodiputado más activo entre los españoles y el séptimo en el total de 926 diputados que han pasado por los 785 escaños del Parlamento Europeo. En cinco años ha hablado 164 veces en el pleno y presentado 407 preguntas, 227 resoluciones y cinco informes.

Jaime Mayor Oreja (PP), el sexto entre los españoles más perezosos, presentó seis preguntas, siete resoluciones, dos informes y habló 19 veces al pleno, la última en 2007.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu consultar la notícia completa aquí.

O podeu visitar la web Parlorama.eu i jutjar per vosaltres mateixos l'activitat del vostre candidat o candidata al Parlament Europeu.

Ja està disponible el nou número d'ICdeVila, el butlletí d'informació municipal d'ICV a Viladecavalls

2009-05-06T13:29:00.000-07:00

Podeu descarregar-ho fent click aquí.

L'Ajuntament de Viladecavalls contra l'accessibilitat universal

2009-04-11T06:56:00.000-07:00

Començo aquesta setmana "santa?" una sèrie d'anotacions-denúncia.

Avui: L'accessibilitat.

El govern trànsfugovergent de Viladecavalls es nega a garantir l'acessibilitat per a les persones discapacitades.
Així ho manifesta el Síndic de Greuges de Catalunya al seu informe 2008:

"Ahora bien, al igual que hay casos
destacables por la actitud positiva de la
Administración ante la necesidad de
alcanzar, lo antes posible, condiciones de
accesibilidad universal, hay otros, como, por
ejemplo, el del Ayuntamiento de
Viladecavalls, en los que el Síndic no puede
dejar de denunciar, por una parte, la falta de
colaboración en su tarea, y, por otra, la
omisión del consistorio ante las condiciones
de accesibilidad del municipio. De esta
actitud da cuenta la resolución de la queja
04573/07, sobre la falta de atención del
consistorio a las demandas de los vecinos de
definir prioridades en materia de
accesibilidad y eliminación de barreras y de
adoptar medidas para garantizar el
cumplimiento de la normativa de
accesibilidad en el municipio."

"Una vez solicitada la información al
Ayuntamiento, éste envió al Síndic una
comunicación de la cual no se desprende
una respuesta a los puntos concretos
planteados por la institución sobre las
condiciones de accesibilidad del municipio.
Por ello, el Síndic reiteró dos veces su
solicitud, a pesar de que se repitió la falta de
respuesta a sus preguntas sobre las
condiciones de accesibilidad en el
municipio, de todo lo cual se desprende que
el Ayuntamiento de Viladecavalls no tenía
ninguna voluntad de colaborar con esta
institución en el caso de referencia. El Síndic
finalizó la queja por falta de colaboración
del Ayuntamiento de Viladecavalls."

Des d'ICV vam presentar una Moció al Ple de gener d'aquest any per tal que l'Ajuntament de Viladecavalls fes seus els principis de la Convenció europea dels drets de les persones amb discapacitat.
Una Moció que vam decidir retirar, com altres que presentàvem, en protesta pel desallotjament de la sala de Plens de dues persones a mans de la policia.
Després d'això és més necessari encara que la tornem a presentar i s'aprovi el més aviat possible.

Que acabeu de passar un bon cap de setmana llarg ;-)

Bolonia i el que ha girat i gira al seu voltant

2009-03-26T02:45:00.000-07:00

Porto uns dies romiant sobre els darrers esdevenimements i crec que ha arribat el moment d'aportar la meva opinió personal al debat.

Sobre les desmesurades càrregues policials del passat dia 18 a Barcelona, només subratllar això, que van ser desmesurades a ulls de tothom. És cert que també hi va haver actituds violentes per part d'alguns manifestants, però la violència gratuïta no és justificable ni per part dels estudiants ni per part de la policia. Per la informació de què disposo s'està fent el que es porta fent des que Saura és Conseller d'Interior i mai abans s'havia fet: identificar les "pomes podrides", és a dir els mossos amb actituds injustificadament violentes i retirar-los del servei, i depurar les responsabilitats jeràrquiques que calguin.
No vull extendre'm més parlant sobre aquest tema, ja que no és del que s'hauria de debatre. Hi ha molts sectors que ens tenen moltes ganes a la gent d'Iniciativa i l'assetjament mediàtic és brutal. Només cal mirar els matins de TV3, per citar un exemple, jo ja he perdut el compte del nombre de preguntes del dia que han demanat el cap d'en Joan Saura. Aquest cop alguna cosa haurem fet malament, però el hooliganisme dels mitjans i l'"stablishment" és, també, massa descarat com per no reparar en ell.

Pel que fa al tema central, el que hauria de ser objecte de debat de fons (encara que al show business no l'interessi gaire degut a la seva manca de morbositat);com a estudiant universitari també estic en contra de l'aplicació de l'EEES tal i com es vol fer a l'Estat Espanyol.
A nivell mediàtic, la protesta contra Bolonia no ha tingut gaire ressò fins fa relativament poc; però recordo que des que vaig entrar a la UAB ara fa set anys, a la universitat ja s'en parlava.
Des de JEV ja dèiem llavors que l'esperit de l'EEES és bo: el mètode d'ensenyament més presencial, dinàmic i participatiu és intrínsecament bo. Però el gran problema és que Espanya no és Suècia o Regne Unit per molt europeus que volguem ser. Aquí , la quantitat de diners que el govern destina a beques és irrisoria al costat de la d'aquests països. Aquí no cobrem per estudiar, sino que paguem per estudiar; i a la majoria ens ha calgut treballar per pagar-nos els nostres estudis. Només els catalanets de "pedigree" poden permetre's el luxe, i potser tenir la sort, de que els pares els paguin la carrera. Potser seràn aquests catalanets de pedigree els que únicament podran seguir accedint a estudis superiors. Desitjo que no sigui així, però em fa por que l'objectiu últim sigui treure gent de les universitats públiques.
El tema és que Bolonia exigeix una dedicació plena als estudis que no és possible sense un sistema de beques potent.
Deixo per un altre moment l'adaptació de titulacions.

Llavors, mentres no hi hagi un replantejament del model de finançament de les universitats i un sistema de beques millor, prefereixo que ens quedem com fins ara.

Más vale malo conocido que bueno por conocer...

Què en pensen a Vila del pacte entre CiU i els socialistes

2009-03-09T12:10:00.000-07:00

FONT: www.Aterrassa.cat

El nou pacte de govern entre CiU i PSC està a l’ordre del dia a les tertúlies entre els veïns de Viladecavalls. Amb uns 7.000 habitants, a Vila tothom es coneix, tothom té un amic o un familiar que té alguna relació directa o indirecta amb els membres del govern i de l’oposició del consistori municipal. Tot i així, el nou pacte de govern sociovergent ha sorprès a alguns dels veïns enquestats del municipi: “Jo no hi entenc de política, però si tan diferents són no entenc que ara es posin d’acord”, comenta una perruquera del poble. “No em sembla bé que es faci [el pacte] a mitja legislatura. S’hauria d’haver votat entre els veïns. Jo sempre he estat en contra dels pactes [entre partits] però també crec que s’ha de diferenciar entre ideologies a nivell nacional i local. Aquí es vota la persona”, diu una altra perruquera. “Tot són interessos i no m’agrada ni com ho fa un ni l’altre”, afirma A. S., venedor d’un quiosc. “A mi em sembla sorprenent i precipitat. L’alcalde creu que tot el que fa està bé i s’acosta al qui més temps el mantigui en el poder”, segons el propietari d’una fruiteria.

Divendres passat els portaveus de CiU, Sebastià Homs, i del PSC, Francisco García Cano, van signar un nou pacte de govern entre les dues forces per obtenir així la majoria absoluta de cara al temps que resta de l’actual legislatura. Anteriorment, els convergents havien format govern amb l’independent Francisco Vega, però fa unes setmanes Homs va destituir Vega del seu càrrec de primer tinent d’alcalde i va iniciar converses amb els socialistes per establir un pacte de govern que, segons han afirmat des de l’alcaldia, representa a la gran majoria de veïns del municipi.
“L’Ajuntament no sap el què vol. L’alcalde fa el que vol i no escolta ningú, va al seu aire”, explica una venedora del centre. “Això no és política ni és res. Quan la gent vota un partit, no en vota un altre. Ens han enganyat i això no es fa ni aquí ni enlloc”, diu un mecànic de Can Trias. “Era d’esperar, l’alcalde sembla socialista”, diu A.M., carnissera. “Jo no sé què té el poder, però qui agafa el tron no el deixa”, afirma una mestressa de casa. “Cada dia va pitjor. No tenim polítics bons”, pensen alguns jubilats.

Tot i així, no tot són opinions negatives, la militància d’ambdues forces polítiques va votar majoritàriament a favor del pacte de govern i una part dels veïns enquestats del poble consideren que el bipartit pot ser positiu pel poble, sempre i quan proporcioni més estabilitat al govern local. “A mi em sembla bé mentre vagi bé pel poble”, explica un empresari. “S’ha d’esperar a veure què passa. Espero que vagi bé”, diu la farmacèutica. “Jo crec que era necessari”, afirma una mestressa de casa. “Ho trobo bé, ja havien governat junts abans i els programes són semblants. Mentre les coses funcionin...”, comenta un altre dels farmacèutics del poble.

Sembla ser que els últims moviments i escàndols en el govern municipal estan generant un cert desencís entre els vilatans i les vilatanes. Una gran part dels enquestats no s’interessen per la política ni en volen saber res, alguns creuen que no són prou escoltats i molts dubten que puguin canviar les coses. “Si es fessin eleccions ara, no votaria”, afirma una venedora. “El que estan aconseguint és que la gent voti en blanc”, comenta V.T.T, perruquera. “Això pot significar la mort política de tothom. Tot canviarà en les pròximes eleccions. El problema és que s’està aconseguint que la gent passi de la política”, explica el veterinari. “A no ser que [la sociovergència] doni bons resultats, a les properes eleccions segur que canviaran les coses”, diu J.H.M., fruiter. Dilluns va començar la nova etapa de govern sociovergent a Viladecavalls, tot i la negativa de la Federació del PSC del Vallès Oest. I tot apunta que aquesta situació pot desembocar en la renovació de l’actual formació socialista i en la creació d’una agrupació independent liderada per l’actual secretari del PSC a Viladecavalls, Francisco Garcia Cano.

Mor l'agrupació del PSC a Viladecavalls:

2009-02-28T06:25:00.000-08:00

Ahir es va formalitzar oficialment el pacte entre els encara 2 regidors socialistes i el grup de CiU a Viladecavalls.

Arrel d'aquest pacte la federació del PSC Vallès Oest ha tramitat la seva expulsió del partit i ha reclamat la seva dimissió immediata, ho podeu llegir a aquesta notícia. A la vegada, l'il·luminat portaveu socialista vol crear un nou partit a Viladecavalls. En fi, m'estalvio comentaris.

Els arguments que esgrimeixen per a la seva negativa a qualsevol pacte amb Sebastià Homs són similars als que ERC i ICV manifestàvem en aquest comunicat conjunt dies enrere, els podeu llegir aquí.

Només puc dir que sento vergonya aliena de tot el que porta passant al nostre Ajuntament des de fa massa temps. Si t'ho mires des de fora pot arribar a fer riure, però als que encara no ens hem begut l'enteniment i continuem creient que la política és un servei a la col·lectivitat i que nosaltres no som més que representants del poble; aquestes situacions ens provoquen tristor.

El poble ja estava en mans de 6 persones (CiU) que han comès trampes i irregularitats que poc a poc aniran sortint a la llum; i ara s'hi han sumat dos més (PSC), amb el sobrecost que també suposarà, que volen participar d'aquest desgavell a qualsevol preu, inclus a títol individual, ja que han deixat de tenir partit.

Deixo que comenteu vosaltres, ja que a mi se m'acaben els qualificatius.
Hi ha una paraula en castellà que crec que ho podria definir: "BIZARRO".

Última hora: El PSC desautoritza els seus regidors a Viladecavalls

2009-02-25T06:28:00.000-08:00

El PSC obre expedient als regidors de Viladecavalls
La Federació del Vallès Oest rebutja el pacte amb CiU segellat pel regidor Garcia Cano
Ult. Act. 25.02.2009 - 13:54 hs

El pacte entre l’alcalde de CiU Sebastià Homs i el portaveu socialista José García Cano ha provocat un rebombori en les files del PSC comarcal. En aquest sentit manifesta que no accepta la decisió del seu correligionari. A García Cano i l'altra regidora socialista del municipi, Concepción Martínez, se’ls obrirà un expedient que es traslladarà a la comissió de garanties.

L'executiva del PSC del Vallès Oest creu que l'acord no és bo i "que no soluciona els problemes ni l’estil de la mala gestió de l’actual alcalde, ni ajuda a rebaixar la crispació política del poble. Viladecavalls necessita un canvi polític real, amb un nou programa engrescador i amb un tarannà obert, que el pacte no garanteix ni ho fa possible. Nosaltres creiem que Viladecavalls necessita un govern fort i amb un projecte polític progressista comú".

En relació a possible pactes, la Federació aposta, en tot cas per fer-ho amb foces politiques més properes ideològicament, "no sumant-nos a mitja legislatura a pactes estrictament de govern".

El PSC reafirma la seva voluntar de ser partit de govern oerò "no ho volem fer a qualsevol preu ni donant suport a un equip esgotat, no volem ser els salvadors de les persones que estant contribuint a la mala gestió del govern al poble. Amb l’ actual situació a Viladecavalls i al no ser possible un govern de progrés, el PSC només entraria a un govern de consens format per totes les forces polítiques del poble".

L'executiva de la Federació del Vallès Oest recorda que va acordar per unanimitat dels seus membres (amb l’excepció del 1er secretari de Viladecavalls Francisco García Cano) que no es realitzés cap tipus de pacte amb Sebastià Homs, i va decidir que s’aturessin les converses per arribar a un pacte entre el PSC i CiU. La Federació "desautoritza el pacte en nom del PSC i als dos regidors".

http://www.aterrassa.cat/article/comarca/2297/psc/obre/expedient/seus/dos/regidors/viladecavalls.html

Sociovergència a Viladecavalls

2009-02-25T03:54:00.000-08:00

Avui surt a Diari de Terrassa l'anunci oficial del pacte de govern entre CiU i PSC a Viladecavalls.

Segons el diari, els socialistes assumeixen: Habitatge, Cooperació, Solidaritat i Cultura de la Pau.
A banda d'aquestes regidories pròpies, compartiran Urbanisme i Participació ciutadana amb l'alcalde.
D'aquesta manera el portaveu socialista serà el 1r tinent d'alcalde i l'altra regidora socialista la 5a tinent d'alcalde.

La valoració del portaveu socialista, Francisco García Cano és que el PSC estarà present a les carteres més estratègiques i les decisions seran consensuades.

Sincerament, m'esperaba més de les negociacions i l'acostament manifest del grup socialista a CiU dels darrers mesos. O Convergència ha negociat a la perfecció, o al final hauré de subscriure les paraules de l'ex 1r tinent d'alcalde Paco Vega en que manifesta que "Cano se ha vendido por un plato de lentejas".
En un moment en què Sebastià Homs tornava a perdre la majoria per governar, la situació de feblesa de CiU hagués donat per una major presència del PSC al govern de Viladecavalls. I més, tenint en compte, que la moció de censura també era possible.

La posició estratègica dels socialistes a aquest govern no la veig ni a la regidoria d'Habitatge. Les promocions que s'estan construïnt les està executant Viladecavalls Multigestió Pública i aquesta societat ha estat gestionada exclusivament i antidemocràticament per CiU. Una societat on el seu gerent (càrrec de confiança de CiU) té tot el poder i en la que hem detectat diverses irregularitats (interessos no previstos, partides fantasma, adjudicacions a dit i preu de construcció del m2 per sobre del preu de mercat).
Sense mencionar que els més de cent pisos que estaran enllestits en uns mesos seran de compra i sense protecció oficial. Tenint en compte que els pisos serien majoritàriament per joves, i els bancs no obren l'aixeta per donar crèdits... no crec que m'equivoqui al afirmar que no es vendràn tots els habitatges.

Per acabar, el que sí tinc clar és que el portaveu socialista ha aconseguit el que portava buscant des de fa, al menys, 6 anys. Primer, presentant-se com l'abanderat de l'esquerra intentant articular un tripartit amb alcaldia socialista que destronés a Fèlix Farré. Després, intentant novament articular un quatripartit (PSC-ERC-ICV-PVA) també amb alcaldia socialista.
Ara, ja ha aconseguit entrar a govern. Però també ha deixat de ser, definitivament, una alternativa creïble.

Des d'ICV continuarem la tasca d'oposició i seguirem apostant, i som els únics que ho podem dir, per un govern de canvi. Un govern que deixi enrere els més de 15 anys de governs de Convergència i Unió a Viladecavalls. Vam apostar per això, juntament amb el PSC, amb en Fèlix Farré d'alcalde. Hem tornat a apostar, juntament amb ERC, amb en Sebastià Homs d'alcalde.
I fent un exercici de coherència, seguirem apostant per liderar un govern d'esquerres en el futur.

Què és això?

2009-02-19T15:09:00.000-08:00

Clickeu aquí

Aquest home està a tot arreu!
...al menys a aquesta pàgina no surt com a anònim.

Bon Carnaval a tots i totes!

Comunicat conjunt d'ICV i ERC a Viladecavalls

2009-02-17T10:48:00.000-08:00

Davant l’actual situació política en què es troba l’Ajuntament de Viladecavalls,
els grups municipals d’ERC i ICV manifestem:

1) L’Ajuntament de Viladecavalls es troba en una situació financera
crítica. L’endeutament municipal ha assolit un insostenible nivell del 109% en
els últims dos anys, acostant-se al 110% d’endeutament màxim permès per la
llei.

2) Existeixen presumptes irregularitats efectuades des de l’Ajuntament de
Viladecavalls i l’empresa Viladecavalls Multigestió Pública SL en múltiples
contractacions i adjudicacions d’obres concentrades en determinades
empreses, així com en nombrosos abocaments de runa realitzats al terme
municipal sense la corresponent llicència.

3) El desmesurat autoritarisme del govern municipal ha originat una
situació de crispació de la vida política i veïnal, incompatible amb els valors
d’una societat democràtica. A nivell intern, la plantilla de treballadors i
treballadores municipals estan patint un clima de por i persecució, amb un
menyspreu permanent dels drets bàsics sindicals i de la persona.

4) Els fets anteriorment exposats són conseqüència directa de la gestió
municipal efectuada en l’actual legislatura. Apuntem com a responsables
d’aquesta gestió a l’Alcalde Sr. Sebastià Homs, als Tinents d’Alcalde Sr.
Francisco Vega i Sra. Regina Parellada, i als càrrecs de confiança Sr. Toni
Florido i Sr. Josep Faure, dirigents polítics del govern municipal en aquests
últims 20 mesos.

5) El trencament del govern CiU-PVA provocat per la desconfiança mútua entre
els seus integrants constata la impossibilitat d’aquestes persones per
afrontar i posar remei a la gravíssima situació que ha assolit l’Ajuntament de
Viladecavalls i de la qual en són directament responsables.

6) Considerem indispensable la realització d’una auditoria externa amb la
presència de tots els grups municipals amb representació al consistori, per tal
de determinar l’estat real d’endeutament de l’Ajuntament i aclarir totes les
irregularitats detectades.

7) Davant de tot això, els grups municipals d’ERC i ICV a Viladecavalls ens
proposem liderar la constitució d’un nou govern municipal d’unitat amb
els objectius de posar fi a la crispació política i solucionar la greu situació
econòmica en la qual es troba immers el consistori.

8) Viladecavalls mereix responsabilitat. Fem una crida als companys
regidors i regidores del grup municipal del PSC -Sr. Francisco Garcia i Sra.
Concepción Martínez- i del grup municipal de CiU -Sr. José Valero, Sr. Antoni
Raso, Sra. Esperança Peralta i Sr. Santi Griera- a sumar-se a aquest
compromís històric per Viladecavalls.

Trencament del govern de Viladecavalls

2009-02-09T03:29:00.000-08:00

Aquest matí coneixíem per boca de l'alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs (CiU), que ha fet fora al fins ara 1r tinent d'alcalde Paco Vega (PVA) del Govern de Viladecavalls.

Homs ha posat de manifest una manca de confiança que l'ha portat a prendre aquesta decisió.

D'aquesta manera, doncs, Paco Vega passa a l'oposició despatxat pel seu soci de govern, Sebastià Homs. I, consegüentment, CiU es queda al govern amb minoria (6 regidors).

Homs també ens ha explicat que vol parlar amb totes les forces polítiques que fins ara hem estat a la oposició.

Al meu entendre el recanvi ja està precuinat i crec que es perfila un pacte CIU-PSC, ja que els socialistes van abstenir-se als pressupostos de 2009 i han mantingut una actitud d'acostament manifest als darrers Plens. De tota manera, tant socialistes com l'ex 1r tinent d'alcalde Paco Vega van intentar articular un quatripartit (PSC-ERC-ICV-PVA) mesos enrere sense èxit. En els propers dies ho anirem veient...

El que està clar és que Sebastià Homs i Paco Vega s'han demostrat incapaços d 'aportar l'estabilitat necessària perque un govern funcioni dignament. Es demostra, doncs, que el que l'equip de govern va escenificar a aquesta notícia és mentida. I ja sabem el que els passa als polítics que diuen mentides...

També em pregunto com justificarien els socialistes el seu hipotètic pacte amb Homs...

Article del recentment premiat eurodiputat espanyol més actiu, Raül Romeva

2009-02-04T03:38:00.000-08:00

La lucha contra la Homfobia desde el Parlamento Europeo: derechos europeos, derechos mundiales
Raül Romeva

Eurodiputado por ICV y vicepresidente del Intergrupo pro-derechos LGBT en el Parlamento Europeo

Revista Zero

Si comparamos la situación en la UE con la del resto del mundo es evidente que, en muchos aspectos, estamos a años luz de algunos países. Existen 7 países en el mundo donde las personas homosexuales o bisexuales son, simple y llanamente, condenadas a muerte (Arabia Saudita, Irán, los Emiratos Árabes Unidos, Yemen, Mauritania, Nigeria y Sudán). En otros muchos países, sin embargo, a pesar de no estar tipificado como delito y menos aún penada con la pena de muerte, se sigue persiguiendo, estigmatizando, e incluso torturando a muchas personas debido a su orientación sexual o por exigir que se les reconozca una identidad sexual que no es la que le otorgan los documentos oficiales.

No obstante, y a pesar de que la situación en la Unión Europea no es la de países como los mencionados, siguen siendo muchos, demasiados, los ejemplos que prueban como la discriminación y la persecución existe, también, en muchos de los países comunitarios, y no sólo de los llamados nuevos Estados miembro.

Por ejemplo, a pesar de que las marchas y desfiles del orgullo y la igualdad son expresiones festivas y pacíficas que invocan principios básicos en los que se supone, se basa la construcción europea, como el respeto y la promoción de la diversidad y la no discriminación, en numerosas ocasiones dichos desfiles están sujetos a toda una serie de vicisitudes e impedimentos, a menudo alentados por instituciones públicas, que ponen en cuestión dichos principios. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos y otras instituciones europeas han sentenciado en numerosas ocasiones en favor de los derechos de la gente LGBT, incluido el derecho a reunión, y sin embargo continuamos viendo como es de difícil organizar este tipo de eventos en países como Letonia, Polonia o, entre nuestro vecinos, en Moldavia o Rusia. Falta, por tanto, voluntad política para cumplir con los Tratados, pero, sobretodo, faltan mecanismos jurídicos para sancionar a quienes, también desde las instituciones, vulneran derechos y libertades.

Un segundo ejemplo es que, a pesar de que la UE tiene muy bien definido el derecho a la libre circulación de mercancías dentro de su territorio, cuando este derecho hay que aplicarlo a las personas algo falla. De hecho fallan muchas cosas, entre ellas el hecho de que, en la actualidad, la libre circulación y establecimiento dentro de la UE puede comportar la pérdida de derechos fundamentales, como por ejemplo los que amparan a las parejas del mismo sexo. Dichas restricciones a los derechos y las libertades son, de hecho, un impedimento a ejercer esa tan oída libre circulación que podría afectar a no menos que a 50 millones de europeos. Tal y como establece el artículo 13 del tratado de Ámsterdam, la Comisión Europea puede tomar medidas para combatir la discriminación por razones de la orientación sexual, pero no siempre lo hace, y por ello una de las funciones de nuestro Intergrupo es llamar la atención cuando las instituciones comunitarias no actúan cuándo, dónde y cómo deben.

Finalmente, y después de mucho insistir por parte de numerosos colectivos y miembros del Parlamento Europeo, la Comisión ha abierto el debate con relación a la Directiva sobre Discriminaciones Múltiples. Y es que si ya es triste tener que vivir bajo una discriminación por motivos de edad, orientación sexual, minusvalía o creencia religiosa, imagínense lo que es cuando se sufre discriminaciones por más de uno de estos motivos. Actualmente la mayor parte de los países europeos cuentan con algún tipo de legislación para proteger a las personas LGBT contra la discriminación, pero dichos marcos de protección varían mucho de un país a otro. Todo ello dificulta la movilidad dentro de la Unión, y hace también complejo el responder ante dichas discriminaciones de forma homogénea, adecuada y justa. Falta, por tanto, un corpus europeo que permita hacer frente a dichas discriminaciones, y la Directiva sobre Discriminaciones Múltiples que justo ahora empieza su camino puede ser una buena herramienta para ello.

Hace casi cinco años el Parlamento Europeo conseguimos vetar la nominación como Comisario de Rocco Butiglione tras haber hecho éste numerosas afirmaciones de carácter netamente sexista y homófono. Ello fue una gran victoria. Pero la realidad nos obliga, diariamente, a no perder de vista que siguen existiendo muchos Roccos Butigliones en puestos muy importantes de decisión política. Y por ello debemos estar vigilantes, y recordar que sólo será posible dejar de reclamar derechos y libertades cuando no exista ni un solo caso de discriminación o persecución dentro y fuera de la UE por motivos de orientación o identidad sexual. Hasta entonces será necesario que existan, entre otros, intergrupos proderechos LGBT, también, en el Parlamento Europeo.

Declaració d’ICV davant l’assetjament polític, econòmic i mediàtic

2009-01-14T13:49:00.001-08:00

ICV, en coalició amb EUiA és un partit d’esquerra verda nacional. És un partit català, d’esquerres, ecologista, feminista, pacifista i europeista.

La nostra opció estratègica és que a Catalunya les esquerres governin a les institucions. Als seus ajuntaments i òbviament al govern de la Generalitat.

Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.

Nosaltres treballem les nostres polítiques i propostes amb la societat, perquè creiem que la participació social, la implicació de la ciutadania fa millorar la gestió pública.

Volem governar i prendre decisions des del rigor tècnic, des de la modernització del país i les polítiques. A vegades sent pioners, com en la política de participació del Govern (premiada per la UNESCO) o al desenvolupar mesures de la nova cultura de la l’aigua des de Medi Ambient. En altres ocasions, aprenent del que fan societats o governs més avançats en alguns temes, com en l’experiència d’anar a 80 km/h implantada amb èxit a tants països del nostre entorn europeu.

A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions.

Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica.

Ho fem quan defensem la reducció de la contaminació, la qualitat de l’aire i la vida de la gent per sobre d’interessos polítics, econòmics o mediàtics.

Anar a 80 km/h produeix menys emissions de partícules contaminants que anar a 120km/h. De dia i de nit, en una carretera plena o buida.

La velocitat variable té avals tècnics, referents europeus, no som el primer país en instaurar-lo i a més es demostra eficaç per millorar la qualitat de l’aire, la circulació i també per reduir accidents i morts a les carreteres.

La mesura no és un capritx d’un conseller o d’un govern, sinó una mesura eficaç per salvar la vida a la gent.

Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que creiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.

Malgrat aquest assetjament que pretén que ICV deixi de ser el que és o deixi de defensar les seves conviccions i valors a les institucions quan governa els puc anunciar que no cedirem a aquestes pressions de grups d’interès polítics, econòmics i mediàtics per molts titulars que ens facin.

Nosaltres no canviarem bons titulars a canvi de les nostres conviccions. Seguirem defensant les nostres propostes amb arguments polítics i d’autoritat per molta demagògia i populisme amb el que se’ns ataqui.

Feliç 2009

2008-12-30T16:50:00.000-08:00

En aquest últim dia de 2008 no vull deixar passar l'oportunitat de desitjar-vos tot el millor pel nou any. Amics i amigues, companys i companyes, adversaris polítics, lectors i lectores...

De tot cor, els meus millors desitjos per 2009. Cerqueu la felicitat en cada moment, en qualsevol lloc i en cada persona.

Una abraçada,

Carles.

P.D.: De regal, una cançó que espero us agradi tant com a mi.

ICV amb els treballadors i treballadores

2008-12-13T07:28:00.001-08:00

Foto de la manifestació d'avui amb els treballadors i treballadores de Sony.
D'esquerra a dreta: Maite Román, regidora d'ICV a Vacarisses; Fabiola Gil, regidora d'ICV a Terrassa; Xavier Boix, president comarcal d'ICV i regidor de Sant Cugat; Laura Massana, diputada d'ICV al Parlament de Catalunya; jo mateix i Manel Pérez, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa.

Error

2008-12-13T07:23:00.000-08:00

Les anotacions des d'abril de 2008 fins avui no apareixen per un error tècnic.

Disculpes.

¡Que me lo quitan de las manos!

2008-04-07T03:10:00.000-07:00

Ya que hace unos dias que no escribo y dado la cantidad de temas que estan de actualidad en el pueblo, creo que el título de este post se adecuará bastante.

Empecemos por el más antiguo: el asfalto de Can Trias. Como habréis podido comprobar, las calles de éste barrio ya tienen un aspecto más normal. Los pedruscos han dado paso a un asfalto liso y sin socabones. Ya era hora. Parece que los colores del alcalde y el equipo de gobierno al ver la piedra que llevamos al Pleno y que les dejamos de recuerdo dieron sus frutos.

Otro tema del que se habla mucho éstos dias es de la sequía y la gestión del agua. Des de Iniciativa presentamos al Pleno de marzo una Moción para crear una ordenanza que regule el consumo de agua, así como otras medidas de ahorro para los ciudadanos como la repartida gratuita casa por casa de difusores. Pues bien, el gobierno de CiU i PVA votó en contra.
También habría que empezar a pensar cómo pensamos regar los dos campos de cesped y cómo llenaremos la piscina municipal éste verano.

La segunda Moción que presentamos desde ICV éste mes es de lo más reiterativa y antigua. Por enésima vez reclamamos la constitución de una comisión de seguimiento de las obras del Cuarto Cinturón. Las obras empezaron en verano y éste equipo de gobierno todavía no ha informado a nadie, ni si quiera a los vecinos afectados, de absolutamente nada. Los vecinos nos tenemos que limitar a ver los movimientos de tierras desde nuestra ventana o desde uno de los bancos habilitados para la ocasión.
Supongo que por vergüenza, el gobierno apoyó ésta Moción.

Por último, me gustaría comentar algunas cosas sobre el mercadillo municipal.
Como tod@s sabréis, el gran estreno será el 19A. Esperemos que con más éxito que el Aló Presidente de Canal Català.
Sobre ésto sólo recordar que hace 8 años, cuando Paco Vega fue concejal del gobierno de concentración CiU-PSC-PP-PVA, ya propuso ésta idea; aunque no prosperó.
Ahora éste concejal tiene más poder, ya que es el que le da la mayoría al gobierno de Sebastià Homs y supongo que el mercadillo será uno de los puntos de su pacto secreto.
Sinceramente, no veo a Sebastià Homs muy contento con la idea; tampoco estaban muy contentos los comerciantes de Can Trias el otro día en el Pleno.
En Iniciativa no conocemos la ordenanza fiscal que regulará dicho mercadillo y pensamos que el comercio de Can Trias se puede "potenciar" de muchas otras maneras, así que votamos en contra de éste punto.

Dicho ésto, en mi opinión Viladecavalls se está convirtiendo en una especie de mercadillo en el que se trapichean muchas cosas, demasiadas. Y me explico. Tu me votas y me das tu confianza y yo te doy un cargo de confianza en el Ayuntamiento y/o un plus de productividad (una pregunta tonta: ¿cómo se mide la productividad en un Ayuntamiento? ¿en función del grado de peloteo con el alcalde?). Tu me expropias terrenos para hacer una autovía y con ése dinero hago pisos. Tu estás preocupado porque al lado de tu casa están removiendo toneladas de tierra y yo te digo que confíes en mi que yo lo soluciono en un periquete...

La política no es éste mercadeo cutre. Y si alguien cree que el tono no es el adecuado, yo le digo que es lo que pienso y veo en éste gobierno.

Hagan que cambie de idea.

Generals 2008: algunes valoracions i resultats a Viladecavalls

2008-03-10T04:26:00.000-07:00

Ahir va ser una nit durilla. La veritat és que va ser molt trist veure com, cap a les 12 de la nit, ICV perdia un escó que anava a mans del PP.
També em va saber greu per IU i Gaspar Llamazares, personalment, crec que és una gran pèrdua. A ells els tocarà fer la seva valoració i encaminar el seu projecte, que el tenen.
Pel que fa a Iniciativa, crec que la davallada de vots i diputats respon a factors interns i externs que ens tocarà analitzar els propers dies.

D'entrada, cal dir que el bipartidisme s'ha imposat a tot l'Estat, i també a Catalunya. S'ha imposat el votar en "contra de" i els grans en aquest terreny tenen sempre les de guanyar. D'aquesta manera al Congrés només hi haurà 27 diputats que no siguin del PSOE o del PP. La davallada més gran de pluralitat política en la història de la democràcia a l'Estat.

Els resultats a Viladecavalls van ser aquests:

PSOE: 1839 vots (45'72%)
CiU: 805 vots (20'01%)
PP: 694 vots (17'26%)
ERC: 282 vots (7'01%)
ICV: 229 vots (5'69%)

Com a la resta de Catalunya, el PSC guanya vots i puja 5 punts. L'altre guanyador de la nit és el PP, que puja més de dos punts. CiU es manté pràcticament inalterable.
També com a la resta de Catalunya, ERC perd més de la meitat dels seus vots respecte el 2004. I ICV baixa un pèl menys de dos punts, perdent 60 vots.

Convido als lectors a fer una valoració dels resultats a través dels seus comentaris.

Salut!!

Vota sense por

2008-03-06T11:02:00.000-08:00

Unes imatges que il·lustren el post anterior:

Razones para no votar a ZP

2008-03-04T14:09:00.001-08:00

Después de dos "cara a cara" o "jeto a jeta" y de innumerables encuestas, la victoria del PSOE esta clara. Sabemos con bastante certeza que la derecha se desinfla y que, por lo menos, pasaran 4 años más hasta que "ellos vuelvan".

Es por ésto que creo muy importante votar por convicciones y no votar contra nadie, ni por el mal menor. ¿Para que serviría la política sino?

También soy consciente, que much@s de l@s que paseis por aquí y leais ésto; y en general entre la gente joven, hay una cierta inercia a votar por Zapatero por eso de evitar que salga el PP, el llamado voto útil.

Pues bien, todo voto es útil de por si. En España se vota a diputados de la provincia que nos representaran en el Congreso de Madrid. A tantos votos, tantos diputados de cada partido. Así de simple. No escogemos a un presidente, como en EEUU.
A parte de ésto, es importante leerse los programas de los partidos y escoger el que más se acerque a nuestros pensamientos, itereses...

Ai van algunas razones para no votar al PSOE:

1- Raja mucho de los obispos, pero mantiene los acuerdos con el Vaticano. Hoy ZP ha enviado un mensaje a Rouco felicitándole por su nuevo cargo en la Conferencia Episcopal. Además, la Iglesia católica recibe dinero de tod@sn nosotr@s.

2- Siempre tienen en la boca que son de izquierdas. Las leyes sociales las han pactado con ICV-IU y ERC (matrimonio homosexual, ley dependencia...). Pero las leyes de materia económica las pactan con la derecha (CiU y PNV). De manera que, actualmente, al Banco Santander paga menos impuestos que un profesor de instituto.

3- ZP y Solbes presumen de superhábit y de bonanza ecnómica en España. Es cierto. España ha crecido económicamente, pero la riqueza está peor repartida. Bancos y eléctricas se han forrado. Pero los hipotecados han perdido poder adquisitivo.

4- ZP y Maleni se han volcado con el AVE. Finalmente el AVE llegó, pero rodalies sigue siendo una película de miedo y no se invierte un euro desde hace 20 años. El tren de la minoria está por delante del de la mayoria, según ellos.

5- La política de cheques no es de izquierdas. Los 400 euros de descuento en el IRPF son una propina para los ricos y una limosna para los trabajadores. Lo que hay que hacer es que la economia esté al servicio de la gente, y no la gente al servicio de la economia. Que los que más tienen paguen más y los que menos tienen menos.
Menos cheques y más servicios y de calidad.

6- Votar al PSOE es contribuir a una mayoría absoluta en que ZP tendría las manos libres para todo. No creeis que es mejor que tenga que mirar a la izquierda y consensuar con el resto de partidos?

7- Votar al PSOE es votar el bipartidismo: blanco o negro. O me votas a mi o vuelven los malos. España tiene muchos más colores.

Después de la parrafada, creo que lo importante de verdad son dos cosas: que la gente vote y que lo haga por convicciones y con exigencia.

Salut!!

El curro arriba a Viladecavalls

2008-03-03T03:17:00.000-08:00

Benvolguts, benvolgudes,

El proper dimecres 5 de març a les 20h (Sala de Plens de l'Ajuntament), l'agrupació local d'ICV juntament amb joves d'esquerra verda, organitzem un acte públic sobre polítiques sociolaborals que acompanya a la campanya "el curro està fotut", que vol denunciar la precarietat laboral a la què estan sotmesos els i les joves d'avui.

Volem que sigui un acte el més dinàmic i profitós possible, i també projectarem un reportatge de CCOO sota el títol "joves i precarietat" del qual després en parlarem entre tots i totes.

Ens acompanyarà el coordinador nacional i candidat nº4 d'ICV-EUiA per Barcelona, David Cid.

Aprofito per convidar-te a assistir i passar una bona estona.

Què menja un mileurista?

2008-02-25T07:29:00.000-08:00

El curro está realmente jodido

2008-02-14T06:07:00.000-08:00

Estoy harto de oír el mismo comentario una y otra vez en comidas familiares, en conversaciones de vecinos, en el "super"... : "¡el euro ha hecho mucho daño!
No se exactamente si todo pasa por el euro o no, pero lo que sí se por vivencia propia y porque sale en los diarios y prensa más especializada, es que la clase currante, la gente que depende de un sueldo de hasta mil y algo, pierde poder adquisitivo a marchas forzadas.

Véamos unos datos del 07 en España:
Crecimiento económico: 3'8%
Inflación: 4'4%
Paro: 8'6%
Salario mínimo: 580€ al mes

Comparando éstas cifras con las del resto de Europa, a simple vista, hay que decir que ganamos en todo.
España crece más que el resto, tiene más paro, los precios suben más rápidamente y, por supuesto, tenemos el récord de sueldos míseros.

Supongo que con éstos datos sobre la mesa es más fácil explicar al señor del super o a mi tia Loli qué es lo que está pasando.
Por lo que al crecimiento económico se refiere, mi tia me dirá que le parece muy bien, pero que a ella lo que gana al mes cada vez le da para menos. Mi vecino me dirá que su jefe se acaba de comprar un mercedes de 10 millones de pesetas. Y el dueño del super de mi barrio se quejará de que los vecinos se van al Carrefour a comprar.

La inflación también es algo que sufrimos tod@s día a día, y ahora que estamos a principios de año, más aun. El otro día leía que el precio del cartón de leche se ha multiplicado por 2 o por 3 en éste año. Y antes de la leche fueron el aceite, los tomates...

Cómo dicen los ingleses, at last but not least, nos encontramos con los sueldos. Está clarísimo que ni mi tia ni yo mismo podemos vivir más o menos dignamente con un sueldo de 580€ al mes. Ni con uno de 1.000!. Si la hipoteca o alquiler medio son unos 800€ aprox. los números no salen. Y menos para los solteros! es por eso que los "pisos comuna" están desbancando ya a los patera.
Habrá que conformarse a vivir en una habitación? Bueno, los pisos de 30m2 que se hacen ahora en verdad vienen a ser lo mismo...
Siempre queda la opción de cruzar la frontera hacia arriba y encontrarse con un salario mínimo el doble "mejor".

Ahondando un pelín más sobre ésto, un par de "anécdotas"; són del todo ciertas eh!:
Hace unos dias mi amigo Uri, que tiene un puesto intermedio de cierta responsabilidad en un laboratorio, me comentó que su jefe de personal había enviado una circular a los trabajadores explicando que éste año no les subia el sueldo (IPC). La mejor parte era cuando explicaba el porqué: la empresa quería explorar el mercado internacional y confiaban en subir los sueldos según el rendimiento de cada trabajador/a. A ver si lo he entendido, los trabajadores tienen que entender que la empresa está facturando medio millon de euros al mes y quiere abrir otro chiringuito en nosedonde, y además tienen que trabajar más porque sino no se ganarán la subida.

Ahora una vivida en primera persona:
Hasta hace unos meses yo trabajaba en Cinesa y era delegado sindical. En una reunión con el jefe de personal para tratar, más que nada, temas de organización interna (vacaciones, turnos, material...); se me ocurrió sacar un acuerdo de convenio sobre el personal de proyección. El Sr Cinesa, al escuchar la palabra "convenio" puso cara rara y en su réplica me habló de dicho documento refiriéndose a él como "el cómic ese".
Un cómic que también estaba firmado por él.

Con todo ésto lo que quiero decir es que para mi "es motivo de honda insatisfacción" lo que está pasando desde hace unos cuántos años en materia de relaciones laborales.
Los comités sindicales organizados y bien formados son indispensables en toda empresa, ya que, por lo que he podido ver hasta ahora, la inmensa mayoria de los asalariados desconocen cuáles son sus derechos y deberes. Los sindicatos también tienen que ser más valientes y negociar bien todos y cada uno de los convenios colectivos.
Por otro lado, los sucesivos gobiernos tanto del PSOE como del PP han ido legislando de manera muy poco protectora de cara al asalariado. Será porque la política económica de Pizarro y Solbes es la misma?

En fin, es un tema muy preocupante creo. Comentad cosas

Ple de gener: les pedres de l'equip de govern

2008-02-05T02:33:00.001-08:00

Us deixo algunes anotacions del Ple de dijous:

Tal com publica avui el Diari de Terrassa, l'equip de govern va votar en contra de la Moció d'ICV que proposava la creació del Síndic de Greuges de Viladecavalls. L'argument de CiU i PVA és que si ja existeix el Síndic de Catalunya i ho fa tant bé, no cal que a Viladecavalls en tinguem un.
Tal com recull el Diari, nosaltres vam dir que no parlàvem de suplantar cap càrrec, sinó d'apropar el servei al ciutadà i que l'equip de govern s'estava negant a l'enfortiment democràtic de l'Ajuntament sistemàticament.

Conjuntament amb els companys d'Esquerra, vam presentar una Moció donant suport a la campanya ciutadana Més català al Diari de Terrassa. Finalment CiU va votar a favor i la Moció va aprovar-se amb l'abstenció de PSC i PVA.

Des d'ICV vam presentar una altra Moció que proposava la destinació de l'1% dels ingressos de l'Ajuntament a solidaritat i cooperació, a més de la potenciació de la figura dels agermanaments amb poblacions del Sud en aquest mateix sentit. Finalment la Moció va ser rebutjada per l'equip de govern argumentant que ja s'estava fent prou en matèria de cooperació destinant el 0'8%. La meva resposta a la portaveu de CiU va ser que "no entenem perquè voten en contra d'aquesta Moció i menys amb aquesta argumentació buida de contingut".

Per últim, des d'ICV vam presentar una Moció demanant el reobriment a curt termini de l'Escola Taller i el cessament de la titular d'ensenyament, Regina Parellada.
L'equip de govern va votar en contra ja que, segons ells, l'escola genera un dèficit que no tenen la voluntat d'assumir; i la Regina Parellada al seu parer ho ha fet molt bé. No vull imaginar-me quin concepte de responsabilitat política té aquesta dona en particular, i l'equip de govern en general.

Per d'abordar el torn de precs i preguntes vam portar un roc del C/Salvador Dalí per tal de provar el mal estat de l'asfalt d'alguns carrers de Viladecavalls. Ja ho denunciàvem fa mesos, i vaig prometre que portaria una pedra al Ple.
Pot semblar anecdòtic, però és un exemple de la manera de governar de CiU i PVA: grans infraestructures vs. l'oblit de les obres i serveis bàsics, que afecten a la vida quotidiana dels veïns i veïnes de Viladecavalls.

Algunes d'aquestes propostes estaven recollides al nostre programa electoral i d'altres responen a la necessitat de fer front a problemes actuals del municipi des d'una altra manera de fer política més moderna i transparent i menys caciquil.

Salut!

P.D.: Recordeu que avui a partir de les 20h parlarem sobre homofòbia i educació amb la Diputada Laia Ortiz a la Sala Polivalent de la Biblioteca. Eteu tots convidats!

Contra l'homofòbia, més educació

2008-01-30T02:40:00.001-08:00

Benvolguts, benvolgudes,

El proper dimarts 5 de febrer a les 20h l'agrupació local d'ICV, juntament amb Joves d'esquerra verda organitzem una xerrada sobre llibertats sexuals sota el títol: "Contra l'homofòbia, més educació". L'acte tindrà lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca i comptarem amb la presència de Laia Ortiz, diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Volem convidar-vos a participar del debat, ja que és una de les
primeres vegades que a Viladecavalls s'organitza un acte d'aquesta temàtica. Per posar un exemple, Viladecavalls és un dels únics municipis de la comarca que ni tant sols fa un reconeixement del dia de l'orgull i l'alliberament gai i lèsbic.

Tampoc cal dir que és un tema d'actualitat, sobretot quan encara alguns sectors de la societat es neguen a ampliar drets civils i reconèixer l'actual diversitat de "models familiars"

Rebeu una cordial salutació de la meva part,

Les cartes, com els trens, arriben tard i malament a Viladecavalls

2008-01-26T06:41:00.000-08:00

El Punt publicava avui a aquesta notícia:

Concentració de carters a Viladecavalls

Els carters de Correus de Viladecavalls, amb el suport de la UGT, es van concentrar ahir al matí davant l'oficina auxiliar del poble per denunciar les males condicions de l'immoble on fan la feina i per reclamar un nou dimensionament de la plantilla.

Ja fa anys que els veïns de Viladecavalls hem de patir el patètic servei de correus al nostre municipi. Més d'una vegada s'ha denunciat al Ple i em consta que l'anterior govern "conver" va fer algun tipus de reclamació a Correus. I pel que veig, sense èxit.
Per les informacions que tinc, Correus porta 3 anys buscant un nou local de lloguer a Viladecavalls. Crec que és temps més que suficient per haver trobat un en millors condicions que l'actual.
Des d'aquí manifestar el meu suport als treballadors i treballadores de Correus a Viladecavalls i reclamar al govern de Viladecavalls que "col·labori" amb ells i amb correus per tal de sol·lucionar el més aviat possible aquest tema.

Escola Taller, Adéu!

2008-01-18T08:34:00.000-08:00

Al conèixer avui el fet del tancament de l’Escola Taller de Viladecavalls per al proper 31 de gener d’aquest any, el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds de l’Ajuntament de Viladecavalls volem manifestar:

1- El nostre suport als treballadors i treballadores de l’Escola Taller de Viladecavalls, així com als alumnes de l’escola i a tota la comunitat educativa de Viladecavalls que els ha manifestat el seu recolzament.

2- El tancament de l’escola és un fet evitable i greu. L’escola taller havia funcionat durant més de deu anys i era una molt bona eina per trobar alternatives als i les joves que no volien continuar estudiant.

3- El tracte que estan rebent els professors i treballadors de l’escola és una altra demostració de l’”estil Homs”. L’assetjament policial i la seva degradació de funcions a la que es veuran sotmesos a partir de l’1 de Febrer és un acte de mobbing en tota regla.

4- En el pressupost de l’Ajuntament per l’any 2008 hi ha destinada una partida de 117.000 € per Indemnitzacions. Ja vam dir al Ple de desembre i en declaracions a la premsa mesos enrere que l’actual equip de govern té una llista negra amb treballadors i treballadores del Consistori que consideren “deslleials”, la majoria d’ells contractats per l’anterior equip de govern també convergent. Molt ens temem que alguns professors de l’escola en formen part d’aquesta llista i l’alcalde vol despatxar-los fent ús de la desmesurada partida d’indemnitzacions aprovada recentment.

5- Considerem un despropòsit recórrer a motius econòmics per tal de justificar el tancament de l’escola. La seva continuitat o no depèn de la voluntat política del govern de Viladecavalls. I més tenint en compte que altres serveis educatius, com l’escola de música, fa anys que són deficitaris i la seva continuïtat mai ha estat qüestionada.

6- Per últim demanem la immediata dimissió de l’actual titular de la regidoria d’educació, Regina Parellada i Canals, per manca de previsió, incapacitat política i incompliment reiterat de la seva paraula.

Joan Olivares Abad

Carles Rodríguez Herencia

Regidors d’ICV a l’Ajuntament de Viladecavalls

Tinc un veí homòfob

2008-01-12T10:03:00.000-08:00

Avui m'ha passat una cosa que val la pena que expliqui.

Fa una estona he sortit a treure la brossa i just a la casa del costat arribaven els meus veïns.
Són una parella jove (d'uns 30 anys) amb un nen petit. Doncs, just al passar jo per davant d'ells per la vorera, el pare li ha dit al fill: "cuidado, apártate que la enfermedad se pega".

No he pogut ni reaccionar, perquè realment no m'esperava aquest comentari.
Simplement volia que en quedés constància en algun lloc de que tinc un veí homòfob. I viu al número 30 del carrer Pintor Mir.
No descarto prendre mesures legals al respecte.

Bon cap de setmana.

Paseando por Can Trias...

2008-01-08T11:56:00.000-08:00

Éstos son algunos de los cuadros con los que me encuentro cada día al salir de casa.

La primera imagen se repite desde inicios de los festejos navideños y a día de hoy todavía no se ha puesto remedio. El decorado de fondo corresponde a las obras del cuarto cinturón.

La segunda imagen es de la calle Salvador Dalí y tal como dije en un Pleno, es un camino de carros, no tengo nada en contra de los caminos, pero éste es de pedruscos grandes y puede dañar a algun peatón.

Me consta que el alcalde viene a Can Trias muy a menudo, casi cada día, otros miembros de su gobierno incluso viven aquí... a lo mejor es que tienen un carro de caballos y la basura lejos de casa...

Si con la foto no basta, al próximo Pleno me llevaré una piedra de muestra.

Saludos!

Reis sense gluten

2008-01-05T07:51:00.000-08:00

D'aquí a unes hores els carrers dels nostres pobles i ciutats s'ompiran de nens i nenes i no tant petits per veure passar la tradicional cavalcada de reis.
Espero que tots i totes hagueu sigut bons aquest any i els vostres regals us siguin de profit.
Encara que el tema del que volia parlar, no té massa a veure amb si una persona ha sigut més o menys bona durant l'any, ja que la malaltía celíaca es quelcom no desitjable per ningú. Com qualsevol altra malaltia crònica.

Ja no m'enrecordo quant temps fa que menjo sense gluten, suposo que és degut a que quan la doctora va parlar-me de la meva malaltia, jo ja era adolescent i en cap moment ho vaig veure com un problema greu, simplement havia d'evitar menjar certs aliments. I així ha estat tots aquests anys. La meva mare si que va patir, pobre, però com als pocs anys també van diagnosticar-li la malaltia celíaca a ella, suposo que va pensar que ja teníem una altra cosa més en comú.

Les dificultats de patir "això del gluten" son unes quantes, però com tot a la vida, és acostumar-s'hi i saber el que pots menjar i el que no. Personalment, només em porta "problemes" quan estic de viatge o menjo a restaurants o llocs que no he estat mai.
A casa mengem tots cuatre sense gluten, i no hi ha cap problema, és més pràctic.

D'altra banda, un dels fronts oberts que encara tenim a l'Associació de Celíacs de Catalunya és aconseguir que tots els fabricants especifiquin a la composició dels aliments si porten gluten o no. Això ens facilita moltes coses, ja que no som experts nutricionistes i de vegades mirant els ingredients no aconseguim esbrinar si aquell producte porta gluten o no.

Per últim una denúncia: el cost dels productes especials per celíacs. Per posar alguns exemples:
- 8 magdalenes: 4 euros
- 250 gr. de pasta: 3'5 euros
A una llar amb dos persones celíaques com la meva, el pressupost anual en productes especials sense gluten és bastant elevat.
L'alternativa és fer a casa el pà de pessic i els dolços en general.

Pel que fa al que els poders públics podem fer de tot aquest assumpte, se m'ocurreixen algunes coses, confio en entrar alguna moció a l'Ajuntament al respecte:
- Donar ajudes a les famílies amb nens o grans celíacs.
- Parlar a l'escola sobre la malaltía celíaca per tal de que els nens i nenes celíacs no es sentin diferents, i la resta de nens es posin en el lloc dels seus companys.
- Conscenciar a les empreses d'alimentació i hostaleria sobre la malatia i exigir etiquetatge específic i cartes o menús sense gluten.

I, per acabar, una promesa: la propera cavalcada de reis de Viladecavalls, serà sense gluten.
Carmels sense gluten per tothom!

Des d'aquí convido a tots els Ajuntaments a sumar-se a la iniciativa.
Em sap greu arribar tard aquest any, però és el que té fer-se gran...

Una abraçada,